Segons recull la querella, d'ençà del 2010 el denunciant estava incapacitat judicialment per administrar el seu patrimoni.
Durant 8 anys va dependre d'una fundació de Barcelona, i a partir del gener del 2018 va ser la fundació Support-Girona qui va passar a tutelar-lo.
Cada mes, el jove percebia dues ajudes, que en total sumaven uns 740 euros. La primera, per tenir un fill a càrrec; i la segona, per orfandat. La querella explica que la Generalitat ingressava les pensions al compte de Support-Girona i que l'entitat, com a tutora del denunciant, s'encarregava de transferir-li "íntegrament" els diners.
A principis del 2019, però, el denunciant explica que la fundació va comunicar-li que, a partir de llavors, cada mes Support-Girona destinaria uns 140 euros d'una de les ajudes a crear un fons de contingència (per atendre possibles urgències econòmiques). El querellant subratlla que, a partir d'aleshores, se'l va deixar amb uns ingressos "molt migrats".
La seva advocada, Alexandra Zulaika, relata que, com li va explicar el seu client, hi va haver mesos en què el jove es va veure obligat a "malviure", perquè no podia afrontar les despeses del lloguer, el menjar o la roba. "Ell depenia de les ajudes d'aquestes prestacions", concreta la lletrada.
La querella també relata com el jove va reunir-se amb Support-Girona per demanar-los explicacions de per què s'havia creat el fons de contingència, i que se li van donar "argumentacions absurdes i sense base lògica". En total, continua l'escrit, entre gener del 2019 i febrer del 2020, quan el jove va recuperar la capacitat d'administrar-se, es van derivar 2.145,50 euros cap al fons de contingència.
El denunciant assegura que no sap què va passar amb aquests diners, perquè no se li van destinar "a cap necessitat ni urgència", i que tampoc se li van retornar. Per això, a través de la seva lletrada, va presentar una querella per administració deslleial i apropiació indeguda contra Support-Girona. A l'escrit, també reclama que, en concepte de danys econòmics i morals, l'entitat li pagui 10.000 euros.
El jutjat d'instrucció 4 de Girona, que és on ha anat a parar la causa, ha citat a declarar com a investigats vuit càrrecs de Support-Girona. Entre aquests, el seu president, la vicepresidenta, el director general i membres del patronat de l'entitat, a més del treballador que s'encarregava de la tutela del denunciant.
La interlocutòria els cita a declarar entre els dies 15 i 16 d'octubre. En paral·lel, segons explica l'advocada, el jutjat també està pendent de prendre declaració al seu client. Entre les diligències que s'han demanat, Zulaika concreta que el jutjat també ha sol·licitat que s'aportin els expedients de rendició de comptes entre Support-Girona i el seu client (per veure com se'n va gestionar el patrimoni).
Support-Girona és una entitat dedicada al suport jurídic i social de persones amb discapacitat a les comarques gironines. La fundació, amb 20 anys d'història, assenyala que ha atès més 2.300 persones i que ha actuat de manera "diligent" en tots els casos, "i també amb aquest en concret".
L'entitat remarca que té "confiança absoluta" en la justícia. A més, subratlla que anualment ret comptes sobre la situació econòmica dels usuaris davant cadascun dels jutjats que han acordat que necessiten rebre atenció de l'entitat.
L'advocat de Support-Girona, Carles Monguilod, creu que el jutjat d'instrucció 4 de Girona ha obert diligències "precipitadament" i ha anunciat que recorrerà la incoació perquè no hi ha cap interlocutòria que reculli "quins són els fets suposadament delictius". "Existeix una querella que explica un seguit de fets vistos des d'uns perspectiva equivocada però no podrà ser una apropiació indeguda de cap de les maneres perquè la institució tenia la tutela d'aquesta persona", ha afegit.
En aquest sentit, Monguilod assenyala que va ser un jutjat qui va incapacitar el querellant i que Support-Girona va assumir-ne la tutela: "Tenia l'obligació legal d'administrar-ne el patrimoni".
L'advocat remarca que "ningú s'ha quedat cap diner", que l'entitat sempre ha passat el balanç de comptes al jutjat, on s'acrediten totes i cadascuna de les despeses del denunciant, i que el fet de crear el fons de contingència és una pràctica "habitual" per poder fer front a eventuals despeses de diners.
Per això, espera que el recurs pugui prosperar i que les vuit persones que el jutjat ha citat a com a investigades "ni tan sols hagin d'anar a declarar" i la investigació quedi arxivada.
