L'assaig clínic buscava evidenciar científicament allò que fins ara era una percepció generalitzada: que l'activitat física constant, guiada i el contacte amb la natura provoquen millores en la salut mental.
Per això, l'estudi NAT-Dipsalut, desenvolupat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) amb la col·laboració de l'organisme autònom de salut de la Diputació de Girona, ha desplegat un estudi al llarg d'aproximadament un any per poder constatar les aportacions de les sortides al medi natural.
Aquest dijous han presentat les conclusions de la investigació. L'estudi ha comptat amb la participació de 322 persones. Per poder "comparar" els beneficis de l'activitat física, un grup que sí que ha fet activitat física en les sortides guiades ha respost diverses enquestes i també ho han fet persones que no n'han fet. A més, els han dividit en onze subgrups, respectivament, repartits arreu de les comarques gironines.
Han estat activitats físiques d'intensitat baixa, com senderisme, marxa nòrdica o banys de bosc, i els participants han fet divuit sessions de dues hores de durada de menys de cinc quilòmetres. Les propostes han tingut lloc en espais com ara boscos o platges i estan basades en la metodologia dels 'Cinc camins cap al benestar'.
El perfil dels participants són persones d'entre 40 i 70 anys (amb una mitjana de 57), majoritàriament dones (el 78%), amb estudis obligatoris (el 68%) i amb una renda mitjana (el 78%).
El doctor en Piscologia i coordinador de l'equip de recerca UAB-NAT-Dipsalut, Antoni Sanz, ha explicat que han elaborat les conclusions analitzant les aportacions a curt termini i, també, a llarg termini.
Els efectes a curt termini detecten una millora "intensa" de l'estat d'ànim (d'una puntuació de 6,4 a 8 sobre nou) i de l'autoeficàcia (de 6,4 a 8 sobre 10). També hi ha un augment, en aquest cas "moderat", del control emocional i de l'activació i sensació d'energia. Per contra, disminueixen l'estrès (de 4,7 a 2,7 en una escala de 10) i de la fatiga (de 4,7 a 4,3).
A llarg termini, Sanz ha explicat que hi ha un efecte "acumulatiu" que fa que la sensació de benestar vagi en augment en les persones que fan activitat física i els indicadors mostren una clara diferència amb aquelles persones que tenen un estil de vida més sedentari. Això es nota, sobretot, en la satisfacció amb la vida, en la reducció en la simptomatologia depressiva i en la disminució de l'estrès.
Una dada curiosa que ha revelat l'estudi és que la majoria dels participants que van fer sortides tenien, abans de començar, més sensació de solitud que l'altre grup i que això es va invertir durant l'activitat, també pel fet de conèixer gent i pel contacte amb el grup a la natura.
L'assaig clínic també ha fet noves enquestes als participants sis mesos després d'acabar el programa 'Activa't amb la natura'. Antoni Sanz alerta que les respostes detecten que les diferències que s'havien anat registrant, és a dir, els beneficis de l'activitat al medi natural, es van reduint i els indicadors entre els grups es tornen a estabilitzar.
Per això, la presidenta delegada de Dipsalut i vicepresidenta tercera de la Diputació de Girona, Maria Puig, ha assenyalat que marca el camí a seguir per continuar fomentant aquest tipus d'activitats saludables arreu de la demarcació. També ha anunciat que hi haurà una segona part d'estudi, en aquest cas centrat en els efectes en la salut emocional i cognitiva dels banys de boscos.
Segons Puig, l'estudi anima el Dipsalut a continuar desplegant projectes dels quals n'han estat una institució "pionera" per "prescriure natura" com a fórmula per millorar la salut mental i la consciència ambiental.
