La indústria catalana del directe ha signat una altra xifra rècord de facturació a 200 milions d’euros i un increment de 3,5 milions d'espectadors, aquest últim impulsat pel retorn de les gires internacionals en escenaris amb grans aforaments.
També l'èxit de les programacions públiques en convivència amb l'àmplia programació de festivals d'iniciativa privada.
El Grup Enderrock i l’Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC) han presentat aquest dijous la nova edició de l'Anuari de la Música 2024, amb l'habitual radiografia i les principals xifres de la indústria de la música en directe corresponents a l'any 2023.
L'Anuari recull dades de l'Enquesta sobre Participació Cultural de la Generalitat, que situen en el 44,7% els catalans que van assistir a algun concert el 2023, una xifra que s'apropa molt a la de l'any 2019. Pel que fa a públic de festivals, l'assistència també ha crescut (d'un 15,6% a un 17,6%), i representen el 39% de tot el públic de concerts.
La facturació global de la música en directe s'ha enfilat (un 7%) però més moderadament que la xifra de públic (un 23%). El públic creix, en part, perquè les programacions públiques -en general, més assequibles i/o obertes- han guanyat protagonisme davant dels festivals privats, segons l'Anuari, i també pels concerts en grans aforaments.
El pes específic dels espectadors de pagament s'ha reduït, tot i que la xifra de concerts de pagament ha augmentat un 56% apropant-se al volum de concerts gratuïts, i la quantitat de públic que ha pagat entrada també ha pujat un 23%.
“El repte dels promotors és haver de competir amb els festivals amb un nou model festiu de programacions públiques, intentant emular els cartells privats en dimensions i continguts”, admeten els promotors respecte d'aquest fenomen.
Pel que fa al nombre de concerts, en canvi, no experimenta un gran creixement, i tot i que segueix a l'alça, els prop de 21.000 registrats estan lluny dels 24.000 que hi va haver el 2019, abans de la pandèmia.
La suma d’assistents a grans esdeveniments musicals s’ha estabilitzat el 2023 (-2%) amb 3,41 milions d'espectadors, tot i que hi ha un transvasament d’assistents dels festivals –que perden un 17% d’espectadors– cap a les festes majors i les grans programacions públiques (+15%). L'any 2022 es va assolir la xifra rècord de més de 3,55 milions d’assistents (+133%) entre els uns i els altres.
El festival Primavera Sound va celebrar una edició de dos caps de setmana el 2022 que va multiplicar per dos els assistents habituals, i el 2023 va tornar al seu format habitual, perdent 250.000 espectadors (el 49%), fet que explica en gran mesura el perquè d'aquest retrocés d'un 17% del públic als festivals en general.
Però el Primavera Sound no va ser l'únic. En general, entre els grans festivals (entre 25.000 i 50.000 espectadors), la dinàmica a la baixa és més contundent (-15%), amb la pèrdua d'uns altres 100.000 espectadors. Destaca la davallada del 92% del Rock Fest que, per les obres a Can Zam a Santa Coloma, es va celebrat a l’espai reduït del Sant Jordi Club. També el popular Jardins de Pedralbes, cancel·lat i que va donar pas a Nits de Barcelona (Clipper’s) i Alma (Concert Studio), al Poble Espanyol. Per contra, destaca el creixement del Soundit barceloní (+19%) i del Festival de Cap Roig (+15%).
La presència femenina als principals festivals catalans s'ha mantingut en l'històric 45% que es va assolir l'any 2022. Tot i això, la dada desglossada mostra una caiguda dels grups liderats per dones en favor dels mixtos. La programació d’artistes emergents s’ha situat clarament a l’alça (+33%) apropant-se al rècord del 38% del 2019. I pel que fa a la llengua, després de la reculada del darrer any, s’han recuperat en part els cartells catalans (33%) i en català (18%), amb xifres lleugerament semblants al 2019.
Pel que fa a les sales de concerts, han assolit una clara recuperació respecte al 2022 tant de públic (+16%), com de concerts (+8%), tot i que de moment no s’ha recuperat el volum
de programació. L’Associació de Sales de Concerts de Catalunya (ASACC) alerta que s’ha creat un ecosistema "a dues velocitats", amb els equipaments de Barcelona –respecte a la resta de Catalunya– que treballen amb gires internacionals i grans esdeveniments, i també amb les sales que acullen artistes emergents o alternatius.
Pel que fa al sector discogràfic, 2023 va ser un bon any amb un creixement global de la facturació d'un 5%, i la constatació d'una certa recuperació del format físic. Es van vendre 2,2 milions de còpies (+14%). Això no obstant, els 12,1 milions d'àlbums digitals venuts (+5%), situen el pes d'aquest mercat en un 84,2% del total.
Quant al producció de discos en català, el digital segueix escalant, amb 1.621 referències (+5), mentre davalla el físic (506 àlbums, un 15% menys que el 2022). Pel que fa als vinils en català, també van a la baixa amb 101 referències (-6%).
El 2023 va ser l’any de 'Coti x coti', de The Tyets, amb més de 23 milions de reproduccions a Spotify i liderant els rànquings de YouTube i de ràdios musicals. El seu disc 'Èpic solete' va ser el disc català més escoltat de l'any. Els mataronins són l'exponent de la consolidació del l’escena urbana com el nou 'mainstream' amb Figa Flawas, Mushkaa i Julieta; mentrestant, Morad, Aitana i Rels B són els artistes dels territoris de parla catalana amb més reproduccions del darrer disc.
Aquest esclat històric del pop urbà es veu reflectit en la producció discogràfica de música urbana en català del 2023, que ha remuntat amb un destacat creixement del 18% de discos i senzills inèdits. S’ha passat de 353 a 416 referències, assolint un rècord històric.
D'acord amb aquesta "explosió" de la música urbana, en català o castellà, s'ha produït un augment de la presència de grups novells d'aquest perfil als festivals catalans. En concret, aquest 2024 els novells (amb un màxim de dos discos publicats) ja en seran el 34% dels artistes catalans programats en festivals de primavera, estiu i tardor. Val a dir que gairebé la meitat d'aquest percentatge correspon a quatre noms: The Tyets, Figa Flawas, Julieta i Mushkaa.
El director editorial del Grup Enderrock, Lluís Gendrau, ha posat xifres a "l'incompliment" de la Llei de Política Lingüística del 1998 pel que fa als percentatges de música en català que sona a les ràdios musicals. La llei va establir que havia de ser un 25%, però les dades mostren que això no s'ha aplicat mai. De fet, fins el 2018 la mitjana era d'un 5,8% de música en català a les emissores musicals. Els últims 6 anys, la major producció de música comercial en català ha permès augmentar aquest percentatge fins el 7,6%. Segons Gendrau, una de les conseqüències d'aquest incompliment és que els musics, autors i segells han deixat d'ingressar uns 200 milions d'euros en concepte de drets d'autor.
Segons s'exposa a l'Anuari, ara mateix el Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) té "en pausa" l'aplicació de les anomenades 'minoracions', una pràctica habitual -segons els seus autors- consistent en què les emissores pacten "a al carta" reduccions d'aquesta quota del 25% de català. L'ens les hauria pausat fins a final d'any, de manera que les emissores haurien d'estar radiant el 25% que estableix la llei. En la presentació de l'Anuari, s'ha clamat perquè aquesta política es mantingui en endavant.
