La Taula del Ter neix arran dels acords que la Generalitat va segellar amb el territori l'agost de l'any passat, quan Carles Puigdemont era president i Josep Rull, conseller de Territori.
L'objectiu era revertir una situació "injusta", com va assegurar Rull, i garantir el retorn progressiu de l'aigua del Ter que es deriva cap a l'àrea de Barcelona.
El pacte incloïa un compromís ferm: passar de derivar 166 hectòmetres cúbics a 90 en un termini de deu anys. I d'aquí naixia la Taula del Ter, un organisme format per Generalitat, ajuntaments, entitats i regants que havia de vetllar pel compliment dels acords.
Tot i que la taula ja es va reunir, faltava encara constituir-la oficialment. Però l'aplicació de l'article 155, la dissolució del Govern i la paràlisi institucional van comportar que aquest tràmit quedés damunt la taula. Ara, aquest dimarts, l'executiu presidit per Quim Torra l'ha pogut acomplir.
L'acord que s'ha aprovat aquest dimarts especifica qui són els integrants d'aquesta taula. Qui la presidirà serà el titular del Departament que tingui competències en matèria d'aigua. A més, la Generalitat també hi enviarà el secretari de Medi Ambient, el director de l'Agència Catalana de l'Aigua i el secretari general d'Agricultura.
Per part de les entitats locals, a la Taula del Ter s'hi asseuran un representant de l'Ajuntament de Girona, un del Consorci de la Costa Brava, un del Consorci del Ter i un de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
Finalment, també hi tindran veu els regants, els ecologistes i el món acadèmic: la Junta Central d'Usuaris d'Aigües del Baix Ter, el Grup de Defensa del Ter, la plataforma Aigua És Vida i la Universitat de Vic (mitjançant el Centre d'Estudis dels Rius Mediterranis).
Segons recullen els acords del Ter, la reducció del transvasament cap a l'àrea de Barcelona serà progressiva i se subdivideix en tres fases. La primera s'estén des d'ara i fins al 2022. Durant aquests anys, l'aportació del riu es reduirà de mitjana fins als 140 hectòmetres cúbics.
Per aconseguir-ho, s'incidirà en el trinomi estalvi-regeneració-dessalinització. Dins les mesures que s'impulsaran, hi ha les de reinjectar aigua reutilitzada al riu Llobregat (a través de l'assut de Molins de Rei) o ampliar la potabilitzadora d'Arbrera.
El conseller de Territori, Damià Calvet, ha explicat que el Govern ja ha començat a fer els deures. Perquè, de fet, l'aportació inicial de 166 hectòmetres cúbics que es derivava cap a l'àrea de Barcelona ja s'ha reduït a 150.
La segona fase abastarà des del 2023 fins al 2027. Serà llavors quan l'aigua que es transvasa del Ter es reduirà de manera més palpable, perquè el compromís és que no se superin els 90 hm3 de mitjana anuals.
Sobretot, això s'aconseguirà amb l'ampliació de la dessaladora de la Tordera. Actualment, la planta té capacitat per enviar 20 hm3 anuals cap a l'àrea metropolitana (a través de la xarxa de la Selva i l'Alt Maresme). Les obres que s'hi faran quadruplicaran la seva capacitat; és a dir, que podrà tractar fins a 80 hm3 anuals, que de retruc permetran reduir la pressió cap al Ter.
La tercera i última fase s'estén des del 2028 en endavant. Serà aleshores, com recull l'acord, quan l'aportació màxima del riu cap a l'àrea metropolitana de Barcelona no podrà superar el 30% del cabal.
Tot i el parèntesi obligat pel 155, el Govern destaca que durant aquests mesos, l'ACA ha aplicat "el desplegament del full de ruta" que es va pactar amb el territori. En aquest sentit, el Ter ha mantingut un cabal circulant superior als 3 metres cúbics per segon al seu pas per Girona i s'ha reduït l'aportació del Ter cap a l'àrea de Barcelona.
"Precisament, durant els primers mesos de l'any, i quan Catalunya es trobava immersa en un llarg període de sequera, les derivacions d'aigua del Ter cap a Barcelona van registrar el seu mínim històric", destaca el Govern. I això, gràcies a "l'increment en l'ús de l'aigua del riu Llobregat i l'aqüífer del seu delta".
En paral·lel, l'ACA també ha fet passes administratives. Per exemple, s'ha redactat un primer avantprojecte per ampliar la dessaladora de la Tordera, s'ha acabat la redacció de l'avantprojecte per rehabilitar la potabilitzadora del Ter i també ha conclòs l'estudi per ampliar la de l'Abrera (de la qual ja se'n programes les obres). D'altra banda, a la potabilitzadora de Sant Joan Despí ja han començat els treballs per separar les dues línies de tractament d'aigua.
Per últim, d'ençà de la primavera, i gràcies al conveni signat entre l'ACA i l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), ja s'està utilitzant aigua regenerada, que s'injecta a l'aqüífer del delta del Llobregat.
Al gener, amb el 155 vigent i sense Govern, ja es va fer una trobada de seguiment sobre el compliment dels acords. Ara, a la propera que es faci per avaluar el compliment dels pactes ja hi assistiran membres del Govern.
