El 51% dels adolescents de l'Estat no sabria identificar sempre quan una notícia es falsa, segons un informe de Save the Children.
El treball revela que el 60% dels adolescents utilitza les xarxes socials com a principal mitjà per accedir a la informació, al mateix nivell que la televisió, i per davant de mitjans com la premsa en línia amb un 32%, la ràdio un 9% o la premsa en paper amb un 5%.
Pel que fa a les xarxes i als creadors de continguts, un 16% creu que són sempre una font fiable d'informació i un 70% creu que poden ser-ho en determinades ocasions. Els nois confien més en aquests perfils: un 23% creu que són una font fiable d'informació davant d'un 9% de les noies.
En els casos en què els adolescents sospiten que una notícia pot ser falsa, un de cada quatre directament no la contrasta, mentre que un 56% diu que recorreria a familiars i amics per comprovar-ne la veracitat.
La directora d'Incidència Política i Social de Save the Children, Catalina Perazzo, ha expressat la preocupació perquè aquests familiars i amics també s'estiguin informant a través de les mateixes fonts, "el que podria crear un efecte bombolla i ampliar el risc de perpetuar la informació falsa".
L'anàlisi assenyala també el risc de l'exposició permanent, a través de les xarxes, a representacions ideals de determinats estils de vida, estàndards de bellesa i sexualització del cos femení. Aquesta exposició a la vida privada com a model de negoci ja existia a la televisió i la premsa tradicional, però l'organització ha alertat que el món digital fa que qualsevol pugui arribar a fer-ho, la qual cosa dona un nou significat al concepte d'intimitat. En aquest sentit, les noies acostumen a seguir persones amb les que se senten identificades o per conèixer la vida privada d'uns determinats perfils, mentre que els nois interactuen més amb persones vinculades als videojocs i l'esport.
Els continguts i els discursos dels 'streamers' o creadors de contingut varia segons el gènere. El treball de Save the Children mostra com els creadors de contingut nois tenen més seguidors i mostren diferents tipus de conductes de risc, com comentaris sexuals recurrents, fer referència a la pornografia o realitzar ressenyes de videojocs de contingut eròtic o pornogràfic. A més, en els xats dels seu canals són freqüents les referències misògines, els missatges que banalitzen el consum de drogues o les actituds d'assetjament als qui mostren rebuig cap al que diu l'''streamer'.
En el cas de les creadores de contingut, tenen per norma general menys seguidors i totes s'han hagut d'enfrontar a atacs a les seves xarxes per diversos motius. Entre aquests, per defensar víctimes d'abusos, fer visibles maltractaments d'una exparella o per no complir amb certes estereotips estètics.
La recerca es basa en enquestes a 3.315 adolescents a partir de 14 anys d'arreu de l'estat i cinc grups de discussió formats per 27 infants i adolescents, de 10 a 17 anys.
Save the Children ha llençat aquesta recerca en el marc de la campanya #DretsSenseConnexió, per conscienciar la societat que infants i adolescents també es desenvolupen a Internet. Per això, l'organització ha demanat desplegar totes les mesures que recull la Llei orgànica de Protecció a la Infància i Adolescència enfront de la Violència per proporcionar entorns segurs a la infància en l'entorn digital alhora que es garanteix que es compleixen tots els seus drets.
En aquest sentit, ha apostat per educar infants i adolescents en un ús responsable i segur d'Internet i les noves tecnologies, que inclogui eines que els ajudin a avaluar la fiabilitat i credibilitat de les fonts d'informació, a identificar i contrastar la informació no veraç i a entendre els mecanismes que s'amaguen després de la propagació dels discursos d'odi.
Ha afegit que és necessària també una educació en igualtat i una educació afectiva i sexual reglada i progressiva, que reivindiqui la igualtat entre homes i dona i combati els estereotips de gènere també en el món digital.
