Les 5 làpides amb inscripcions d'enaltiment franquista a Girona daten, principalment, del 1939. Recorden aquells afins al règim que van morir assassinats, sobretot durant els primers mesos de la Guerra Civil.
Una de les plaques fa referència als superiors i antics alumnes del Col·legi dels Salesians. Tres més contenen els noms i cognoms dels qui van morir el 31 d'octubre del 1936 a l'antiga presó del seminari. I l'última làpida rememora els franquistes que van perdre la vida entre el 18 de juliol del 1936 i el 4 de febrer del 1939; és a dir, al llarg del conflicte bèl·lic.
En tots els casos, els noms s'acompanyen de llegendes amb les paraules 'Caídos por Dios y por la Patria' o bé 'Caídos por Dios y por España ¡presentes!'. Aquesta última frase, de fet, també és la que hi ha inscrita a la creu que s'havia instal·lat davant les làpides, a l'entrada del cementiri vell de Girona.
Aquest matí, amb l'ajuda d'una grua, els operaris de la brigada municipal han desfalcat la creu i l'han carregada en un remolc. Després, han descollat les làpides de la paret del cementiri. A partir d'ara, es dipositaran al magatzem del Museu d'Història de la ciutat, en espera que els seus responsables decideixin quan exposar-les (amb la corresponent contextualització històrica).
L'alcalde de Girona, Lluc Salellas, ha subratllat que la retirada dels símbols franquistes respon "a la voluntat" de complir la Llei de Memòria Històrica. "La llei diu clarament que aquest tipus de simbologia no es pot mantenir a l'espai públic; per això, traiem tots aquells vestigis que fan ostentació i apologia d'un règim que va assassinar desenes de milers de persones i va generar una repressió molt gran al nostre país en àmbits com el lingüístic, el nacional i, especialment, el social", ha subratllat Lluc Salellas.
Ara, conjuntament amb el Memorial Democràtic, les làpides i la creu se substituiran per una placa que recordi els assassinats a la rereguarda comesos en el context de la violència revolucionària durant els primers mesos de la Guerra Civil. "Parlem de memòria històrica, de memòria també de les dues parts, però el que no hi pot haver és ostentació feixista al nostre cementiri municipal", ha dit Lluc Salellas.
L'alcalde també ha recordat que al cementiri hi ha un espai en record a aquells qui van ser assassinats pel bàndol franquista després d'acabar la Guerra. S'hi honoren les més de 500 persones a qui el règim va afusellar i llançar la fossa comuna.
A Girona encara hi ha símbols franquistes que perviuen a diferents barris de la ciutat. Deixant de banda l'escut amb l'àliga imperial en una de les entrades del Mercat del Lleó (que ja es va tapar amb una placa i es va contextualitzar), l'Ajuntament ja ha començat a inspeccionar aquelles façanes d'edificis on encara hi ha penjades plaques amb el jou i les fletxes.
A la primavera, el consistori ja va enviar un requeriment a les comunitats perquè les retiressin. Ara, allò que es fa és comprovar si aquests símbols franquistes han desaparegut i, en cas que no sigui així, l'Ajuntament executarà els treballs de manera subsidiària.
L'objectiu de l'equip de govern és eliminar tots els elements de la via pública al llarg dels pròxims mesos i que el 2025, coincidint amb els 50 anys de la mort del dictador Francisco Franco, la ciutat es pugui declarar lliure de simbologia feixista.
