El "Projecte Sèpia" va néixer l'any 2016 com una prova pilot amb l'objectiu de recuperar les espècies de calamar i sèpia del litoral, amb la implicació dels pescadors de les badies de l'Escala i l'Estartit.
Aquell any es va recuperar 129.900 ous. Aleshores, la iniciativa comptava amb dues incubadores on es dipositaven els ous de sèpia i calamar, prèviament preservats en vivers a port, que quedaven atrapades per error a les xarxes dels pescadors i que, fins aleshores, es llençaven al mar i morien. També amb la instal·lació de branques que recreen l'hàbitat natural on es reprodueixen aquestes espècies.
L'any passat la xifra es va multiplicar per sis fregant els 800.000 exemplars, entre les dues espècies. I tot plegat, amb les dotze incubadores utilitzades per garantir la supervivència dels ous recollits a les xarxes dels pescadors. Enguany, però, les dades s'han reduït significativament.
En tota la campanya s'han "salvat" 511.683 exemplars, 75.807 de sèpia i 435.876 de calamar amb el sistema d'incubadores i també amb sepieres naturals, que s'han tornat a instal·lar en diversos punts. En concret, s'han recuperat 58.484 ous de sèpia a través de les incubadores i 17.323 a les sepieres (formades amb branques de llentiscle, galzeran i pi). L'any 2017, se'n van incubar 64.959.
Pel què fa als calamars, s'han recollit 124.819 ous incubats (l'any 2017 en van ser 697.827) i 311.057 a les sepieres.
La xifra suposa un 33% menys que l'any passat i que s'explica, segons els seus impulsors, per diversos factors. Per una banda, el mal temps que ha fet. Per l'altra, la reducció els metres de xarxes dels pescadors a les badies i, finalment, pel sistema d'incubadores de calamars que s'utilitzen actualment i que només permeten recuperar prop d'un 20% dels ous que queden atrapats a les xarxes.
En aquest sentit, el pescador Isaac Moya diu que les incubadores que utilitzaven l'any passat tenien una efectivitat del 100% però que comportaven més de dotze hores de feina per setmana perquè els ous de calamar són molt més complexos de recuperar. "El que hem de fer compatible és la feina dels pescadors amb el projecte i per això vam decidir canviar-ho", ha dit. En aquest sentit, s'han marcat com a objectiu de cares a l'any vinent trobar un sistema millor.
Un dels seus impulsors, Boris Weitzmann, assegura que el projecte està en constant evolució i que és normal que les dades vagin fluctuant. Nega, però, que la reducció en el nombre d'ous recuperats sigui negatiu. De fet, assegura tot el contrari perquè, segons diu, això significa que "s'està reduïnt l'efecte advers que tenen les xarxes en aquestes espècies".
Paral·lelament, estan treballant per la creació d'una marca que "tanqui el cercle" i que permeti als pescadors que participen en el projecte tenir un "rendiment". "L'objectiu és que tancar el cercle de l'autogestió", assegura Moya. En aquest sentit, afirma que la voluntat no és omplir les badies d'aquesta espècie, sinó utilitzar la iniciativa com una eina per "poder pescar millor i que ens situï millor al mercat".
Aquest serà un dels objectius del 2019 juntament amb la creació d'una marca. També s'han iniciat contactes amb touroperadors interessats en el projecte per promoure paquets turístics per veure les sepieres visitables. Weitzmann també ha avançat que hi ha altres confraries que veuen amb bons ulls el projecte i que s'avindrien a participar-hi. "Hi estem treballant", ha insistit.
D'altra banda, el director del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, Ramon Alturo, ha assegurat que aquest tipus de projecte aporten dades molt importants que es podran fer servir en un futur per millorar la conservació de les espècies.
La regidora de Turisme, Marta Rodeja, també ha felicitat als impulsors de la iniciativa i ha dit que el model turístic ha d'anar cap a la "via de la responsabilitat"
El projecte compta amb la col·laboració de l'Ajuntament de l'Escala i el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, així com diversos col·laboradors i mecenes.
