El museu d'Història de Girona dedica una exposició a la figura de l'artista polifacètic Damià Escuder, nascut a Sarrià de Ter el 1934.
Va morir el 2011 i era molt conegut a Girona però mai s'havia fet una "aproximació global" de tot el que va representar, segons la comissària, Maria Lluïsa Faxedas, que ha advertit que és un "primer intent" conscient que encara queden moltes coses per conèixer i explicar.
Segons ha explicat aquest divendres, s'han centrat en les facetes "més rellevants" a partir d'objectes, fotografies, escrits i pintures.
La mostra, explicada de forma cronològica, mostra el seu "recorregut vital" començant amb els seus primers anys de vida i continuant amb aspectes de la seva faceta com a estudiant i professor de química; com a artista, des dels seus primers quadres fins a amb una selecció dels seus quadres influïts pel moviment 'hippy' dels anys seixanta, plens de color, un moviment que va abraçar i viure durant una època. Així va ser com va poder conèixer a artistes més joves, com Pau Riba, que el van arribar a considerar com a un vertader gurú.
Destaca també la seva vessant com a activista compromès amb el medi ambient (va participar en campanyes per salvar els aiguamolls de l'empordà o les carpes del riu Onyà) i molt especialment com a "catalanista i d'esquerres" com ell mateix es definia. La comissària ha subratllat que va ser un independentista "primerenc", l'any 1979 ja reclamava una independència per Catalunya.
De jove, ja va mostrar un interès i compromís per la política, participant en les primeres accions de l'Assemblea del Paranimf o als Fets del Palau, pels quals va ser detingut i torturat. L'any 1962 va ser jutjat per "rebel·lió militar" i va passar més d'un any a la presó. "Vaig viure una sensació de terror més forta encara que la provocada per les bombes durant la guerra", va recollir en un escrit que es pot veure a la mostra.
La mostra es clou amb un apartat dedicat a la vivència religiosa, com a cristià i també budista, que li va permetre explorar la seva faceta més espiritual. Entre els objectes que s'exposen, hi ha el 'rakusu' i el 'kesa' que ell mateix es va cosir tal com estableix el procés per poder ser ordenat monjo budista zen.
"Damià va ser de les poques persones de la seva generació que va viure totes aquestes vides" des de la "passió i intensitat" fent una renúncia a la "comoditat burgesa", ha dit Faxedas. Una valentia i llibertat que, segons la comissària, li van fer guanyar la fama per molts d'"excèntric", d'altres de "boig" o fins i tot de "geni".
La directora del museu, Sílvia Planas, ha reconegut la intensa feina que s'ha fet de documentació i recerca amb la complicitat d'amics i familiars –especialment la seva vídua, Maria Capellas- i també d'institucions (Generalitat, Ajuntament i Diputació de Girona). L'exposició també recull un documental inèdit amb onze testimonis de persones que el van conèixer molt de prop i que recorden com era. També n'ha destacat el treball museístic elaborat pel dissenyador Pep Canaleta per haver sabut mostrar l'univers Escuder.
De forma paral·lela, s'elaborarà un catàleg que es presentarà el 23 de febrer del 2019 juntament amb activitats com ara xerrades i dos concerts (un amb Pau Riba i l'altre de música sufí a càrrec del grup Aslan).
