L’Observatori Espanyol del Racisme i la Xenofòbia (OBERAXE) ha publicat per primera vegada una anàlisi de la monitorització que fa del discurs d’odi a les principals xarxes socials.
Es tracta d’una anàlisi mensual, en aquest cas relativa al mes de setembre, i mostra que el 48% dels discursos d’odi notificats contra les persones migrants són agressius explícits, amb insults i altres incitacions a la violència.
L’Observatori, que depèn del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, indica que predominen els missatges que promouen el descrèdit dels grups contra els quals es dirigeixen a partir d’estereotips i sense donar cap més argument que la pertinença al col·lectiu (38%) i la deshumanització i la degradació de les persones (34%).
Pel que fa al tipus de discurs, quasi la meitat dels continguts notificats conté un missatge agressiu explícit (48%), mentre que un 45% utilitzen expressions discriminatòries no agressives i el 7% fa servir la ironia i el sarcasme per encobrir comentaris racistes i/o xenòfobs.
Quant a la tipologia del contingut, el 26% dels missatges inciten a la violència amb amenaces directes o indirectes. Un altre 26% presenten les persones migrants o d’origen estranger com una amenaça i en el 13% hi ha continguts partidaris d’expulsar les persones estrangeres.
Pel que fa al grup diana contra el qual es quals es dirigeixen els missatges d’odi, les persones del nord d’Àfrica reben un 37% dels continguts notificats. El segon col·lectiu afectat és el de les persones immigrants en general (33%), seguit pels afrodescendents (21%) i l’islamofòbia (persones musulmanes), amb un 13%.
També estan afectades pel discurs d’odi la comunitat gitana (4%), la jueva (2%) i els infants i joves sols (1%). S’observa que s’ha reduït considerablement el discurs dirigit a infants i adolescents no acompanyats, que havien estat mesos enrere sota el focus de l’odi (19,2% dels continguts notificats el juliol).
El principal episodi prototípic amb què es relacionen els continguts de discurs d’odi notificats és la inseguretat ciutadana (34%). De vegades es promouen continguts que no estan basats en fets certs, actuals i que han passat a l’Estat, és a dir, que utilitzen informació falsa o fets descontextualitzats. En un altre 34% no es refereixen a cap episodi en concret.
El setembre el discurs d’odi s’ha vinculat a l’arribada d’embarcacions a les costes de les Canàries, a l’acollida de persones migrants en diferents punts de l’estat espanyol i al debat sobre la gestió política de la migració.
Les plataformes han retirat el 10% dels continguts reportats. La que ha rebut un major nombre de notificacions ha estat X (abans Twitter), amb el 39% del total; seguida per YouTube (19%), Instagram (16%), Facebook (13%) i TikTok (13%).
Instagram ha estat la plataforma amb una major taxa de continguts retirats, amb un 32%; la segueixen Facebook (15%), X (5%) i YouTube (3%). Per contra, TikTok no ha retirat cap comentari reportat; això s’explicaria perquè respon habitualment a la notificació com a ‘trusted flagger’ (comunicat fiable i oficial) i, en tractar-se d’una anàlisi mensual, no ha passat el temps suficient per rebre una resposta de les plataformes a aquesta via de retirada.
El Ministeri d’Inclusió firmarà aquest dijous un conveni amb la Lliga espanyola (LaLiga) per col·laborar en matèria de prevenció i lluita contra els discursos d’odi. A través del conveni, la Lliga cedeix al Ministeri la seva eina ‘Mood’, que monitoritza els discursos d’odi en les converses sobre esport a les xarxes socials. L’eina capta el discurs mitjançant expressions i paraules clau i ha de permetre al Ministeri, a través de l’OBERAXE, analitzar i combatre el discurs d’odi a les xarxes de manera més àgil.
