El Jutjat d'instrucció 4 de Girona ha arxivat provisionalment el cas contra l'activista investigat per participar en el tall massiu de les vies de l'AVE a Girona durant la vaga del 8 de novembre.
La interlocutòria conclou que, un cop finalitzada la instrucció de la causa, no hi ha "indicis suficients de la perpetració, per part de l'investigat, dels delictes" que li atribuïen.
El jutjat recorda que la investigació estava oberta per delictes de desordres públics i per interrompre la circulació ferroviària. La mobilització es va allargar durant hores i va arribar a aplegar fins a 10.000 persones a l'estació de l'Alta Velocitat de Girona. Tot i això, el jutjat exposa que "sorprenentment" la investigació dels Mossos d'Esquadra "únicament ha permès identificar" només un dels manifestants. "I el reconeixement s'ha fet, bàsicament, perquè va aparèixer amb nom i cognoms en un diari digital", afegeix.
"Resulta obvi que va accedir a l'estació però no pot concloure's l'ús per part de l'investigat (o de qualsevol altre participant) de la violència sobre les persones o les coses exigides" en el delicte de desordres públics, resol el jutjat.
El magistrat descarta l'argument de la fiscalia que "continua sostenint" que la ruptura de dos cordons policials implica un acte violent. Per arribar a aquesta conclusió, el jutjat recull que el cordó policial per evitar la interrupció del trànsit ferroviari comptava amb "només" 25 agents i que els mossos van decidir "deixar-los passar". "Aquest relat exclou per complet la concurrència de violència", conclou.
En relació a la interrupció de la circulació ferroviària, la interlocutòria determina que no existeix cap prova que acrediti que l'investigat "efectivament es col·loqués a la via com a obstacle" perquè les imatges el situen a l'andana. Finalment, també descarta que existeixi cap indici que demostri que l'activista "incités" la resta a situar-se a les vies.
Per això, el jutjat resol arxivar el cas. La defensa, encapçalada pel lletrat Benet Salellas, exposa que serà l'Audiència de Girona qui tindrà la darrera paraula si la fiscalia recorre la interlocutòria.
El CDR critica que la mobilització va congregar fins a 10.000 persones però els Mossos d'Esquadra van "decidir acusar-ne aleatòriament una". "Encara avui ens preguntem en base a què van decidir acusar-la enter les 10.000 que vam paralitzar les vies del TAV aquella jornada de vaga on no es va produir cap identificació", exposen en un comunicat.
També recorden que l'activista va decidir desobeir des d'un primer moment i no va anar a declarar voluntàriament. Per això, els Mossos el van detenir i va passar a disposició judicial el 31 de maig. "La jutgessa que instruïa el cas no el va posar en llibertat fins gairebé 12 hores després de la seva detenció", denuncien.
En paral·lel, el CDR recorda que hi ha un procediment sancionador obert per infracció de la 'llei mordassa', un expedient que va quedar paralitzat fins a tenir resolució judicial. "No podríem entendre ni permetrem que la Generalitat de Catalunya gosés multar-nos quan la justícia espanyola ja ha resolt que no es pot castigar el tall de les vies del 8-N", afirmen.
El CDR anima a celebrar la decisió del jutjat amb un brindis durant la manifestació del dissabte. "Alhora que ens felicitem per la resolució, hem de denunciar que una persona va estar en crida i cerca durant dos mesos i detinguda durant 12 hores del tot gratuïtament, només amb la finalitat d'atemorir-nos i intentar impedir que exercim el nostre dret a mobilitzar-nos", conclouen.
