En l’últim any a Catalunya la fauna cinegètica ha provocat 5.000 accidents. El Departament d’Agricultura detallen que veuen com una oportunitat poder aprofitar el potencial econòmic que té la comercialització de la carn de caça.
Segons la directora de Boscos i Gestió del Medi, Sandra Torras, també es vol fomentar la bioeconomia local.
La finalitat, precisament, és controlar les sobrepoblacions d’espècies que provoquen accidents, però també danys agrícoles o la transmissió de malalties.
Torras ha explicat que per incentivar el consum i la comercialització de la carn de caça, el pla s’estructuren dos eixos de treball, un adreçat a la millora de la recollida, el transport i el circuit de les peces de carn, i un segon eix que es fonamenta en les accions divulgatives.
L’any 2024 el Departament d’Agricultura ha destinat gairebé 1 milió d'euros per impulsar la comercialització dels senglars, a la vegada que ha contribuït a fomentar les captures. El Departament està pagant 25 euros per exemplar, 20 per la peça i 5 pel transport.
Amb aquesta mesura, a banda d’impulsar que aquesta carn entri al circuit de comercialització, també es vol reduir la població i prevenir malalties. Els ajuts s’adrecen als caçadors i als centres de recollida de caça que gestionen aquests senglars, independentment si després la carn s’arriba a vendre al mercat.
Durant la temporada 2022-2023, a Catalunya es van capturar gairebé 75.000 peces de caça major, de les quals 34.000 van arribar al mercat. A Catalunya hi ha 9 punts logístics de recepció d’animals, 2 dels quals són al mateix temps establiments de manipulació de carn de caça. Del total de peces gestionades als punts, el 50% es ven fora de Catalunya, principalment a empreses espanyoles. L’altre 50% es gestiona als establiments de manipulació de caça.
Dels productes resultants, se n’exporta a Europa el 90%. Actualment hi ha registrats 10 establiments de manipulació de caça major, 8 dels quals a les Terres de l’Ebre, 1 a Osona i 1 a Girona. Precisament, el pas de la carn de caça per aquests punts i establiments de manipulació n’assegura la total traçabilitat.
Que el 90% de la carn de caça catalana s’exporti, complica força que el consumidor final pugui trobar-ne. Des de la federació de caçadors, Josep Ureña ha explicat que mentre la carn a França i l’Estat està “molt valorada”, a Catalunya no passa el mateix. Ureña ha lamentat que, “potser per desconeixement”, però la carn de caça “no acaba d’arrelar”.
Les accions més imminents per promoure la carn de caça que es duran a terme aquest novembre són tres sessions de formació a les Escoles d’Hostaleria d’Osona, de Lleida i de Figueres, i una demostració de cuina amb caça a la Fira Orígens d’Olot.
A més, a partir del 15 de novembre i fins a finals de mes, una desena de restaurants del col·lectiu Osona Cuina i una quinzena d’establiments de la Cuina de l’Empordanet elaboraran plats amb carn de caça perquè els clients els puguin degustar.
