Les precipitacions d’aquest estiu han afavorit la reproducció de les òlibes a l'Empordà. Si és habitual que les cries d’aquesta espècia neixin a la primavera, enguany ho han fet també al setembre amb segones postes.
Aquest és un fenomen que s’ha pogut documentar a la zona per primera vegada gràcies al Projecte Òliba, que treballa en la preservació d’aquesta espècie des de fa 10 anys.
“Així com a altres territoris sí que s’ha documentat que fan segones i, fins i tot, terceres postes; aquí no és un fenomen que estigui gaire ben documentat”, explica el membre del Projecte Òliba, Guillem Arrufat, que no descarta que s’hagués produït abans a la zona.
Des del projecte atribueixen aquest augment de postes al caràcter de les òlibes, que tendeixen a adaptar el seu comportament a la disponibilitat de recursos. “Pot ser un efecte rebot, després de tant de temps sense pluja, perquè les òlibes són animals oportunistes i han aprofitat les precipitacions per poder criar en èpoques que semblaria que no els tocaria”, detalla Arrufat.
La també membre del projecte, Cristina Mora, recorda que “els darrers dos anys, la sequera ha provocat que hi hagués menys nius, menys polls i que, fins i tot, alguna posta fracassés”. “La falta de pluges provoca que baixi la disponibilitat de recursos”, diu Mora, que concreta que, per exemple, “en sequera, hi ha menys insectes” i desapareixen també els animals que se n’alimenten. “Això fa que a l’òliba li costi més caçar, perquè la seva dieta es compon principalment de micromamífers, petits ocells o amfibis, que al seu torn mengen insectes”.
El que també s’ha detectat des que es va iniciar el projecte és la manca d’espais adequats per a fer niu que té a l’abast l’espècie. “Molts espais d’ús agrícola, com eren pallers o golfes, s’han condicionat i tancat per destinar-se a usos turístics”, explica Cristina Mora, que detalla que, en conseqüència, “aquells forats que permetien a les òlibes fer niu, han desaparegut”.
Així com ha passat als espais que s’han tancat amb xarxes per evitar la presència d’altres aus com coloms, i que prohibeixen també l’entrada a les òlibes. “Hem d’anar amb compte quan fem aquestes actuacions i buscar alternatives perquè les òlibes hi puguin fer niu”, adverteixen des del projecte.
En aquest sentit, una de les iniciatives més destacades del Projecte Òliba és la construcció i distribució de caixes niu, que es fan de fusta, s’instal·len al medi i serveixen com a solucions alternatives. “S’ha demostrat que hi ha necessitat d’espais de cria i que les caixes són una bona alternativa, perquè les òlibes les ocupen de seguida”, afirma Mora.
A partir d’aquesta iniciativa també s’ha detectat que una altra problemàtica per la supervivència de l’espècie és la mort per enverinament, a causa dels pesticides que utilitza l’agricultura. “Intentem conscienciar la pagesia que tenir una parella d’òlibes és un herbicida natural i la millor manera de controlar la població d’insectes i rosegadors”, detalla Compte.
El Projecte Òliba va néixer ara fa deu anys amb l’objectiu d’estudiar i avaluar el grau d’amenaça de les òlibes al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà i treballar per la conservació d’aquesta espècie. Al llarg d’aquests anys, s’ha estès a tot l’Empordà.
El projecte es dedica a fer seguiment a parelles i documentar-ne la reproducció, a més d’estudiar les preferències d’ocupació de caixes niu, les característiques del comportament i els hàbits d’alimentació de l’espècie.
“Creiem que amb el projecte s’ha pogut estabilitzar la població, gràcies a la col·locació de caixes niu i a fer-ne seguiment amb l’anellatge dels exemplars”, diu el membre del Projecte Òliba, Adrià Compte, fent balanç d’aquesta primera dècada. Compte recorda que van començar després de detectar que “hi havia un declivi important d’exemplars de l’espècie; no només aquí a Catalunya, sinó a bona part d’Europa”.
A més, també es treballa en la sensibilització i educació ambiental, involucrant la societat en la conservació de l’espècie. “Al final, exposant la problemàtica per xarxes i amb xerrades, tallers o voluntariats, la fem arribar a molts llocs i aconseguim que més gent ajudi a garantir una població estable i l’equilibri de l’ecosistema”, afirma Compte. Les òlibes són considerades bioindicadors de la salut dels ecosistemes i contribueixen a garantir l’equilibri ecològic.
