El sindicat critica que a la demarcació hi ha fins a 10.000 joves d'entre 18 i 30 anys que es veuen abocats a continuar vivint a casa els pares tot i tenir intenció d'emancipar-se.
Són aproximadament un 10% del col·lectiu, però per a la UGT la xifra ja és prou significativa. I més si es té en compte que, aquells que aconsegueixen tenir habitatge (ja sigui de compra o lloguer) tampoc ho tenen fàcil.
"Les hipoteques i els contractes de lloguer no es fan mai a temps parcial o estacional; les feines que tenen molts joves, per contra, sí que ho són", lamenta Xavier Casas.
A més, el sindicat també critica que, a l'hora d'accedir a un habitatge, cal que els joves o bé els seus pares tinguin "un alt grau d'estalvi". Per una banda, perquè els bancs no cobreixen el 100% del préstec; i per l'altra, perquè llogar un pis també suposa una sèrie de despeses prèvies. "En alguns casos, t'obliguen a pagar dos mesos de fiança; i si a això se li sumen les taxes, ens trobem amb quantitats que pugen a 3.000 ó 4.000 euros", critica la portaveu de l'Avalot, Elena Ferrero.
La UGT ha tret xifres per exemplificar l'abast de la problemàtica. "Les comarques gironines són la cinquena província de l'Estat on la quota hipotecària és més elevada; estem parlant d'una mitjana de 582 euros mensuals", ha alertat Xavier Casas.
I a això, segons afegeix, cal sumar-hi el fet que a la demarcació, durant els darrers tres anys, els preus del lloguer s'han arribat a encarir fins a un 30%. "A Girona ciutat, sense anar més lluny, tenim un problema en majúscules", ha subratllat el secretari general de la UGT.
Per això, des de l'Avalot reclamen a la Generalitat que faci "política efectiva" per garantir el dret d'accés a l'habitatge. Sobretot, ampliant la borsa d'habitatge públic perquè arribi a ser el 15% del total del parc (actualment, la UGT critica que aquest percentatge "tan sols es troba en l'1 o el 2%).
A més, el sindicat també proposa allargar els contractes de lloguer "fins als quinze anys", collar més els bancs i grans tenidors que tinguin pisos buits o regular els pisos turístics.
"No podem permetre que, mentre els uns hi especulen i en fan negoci, els joves ens quedem sense habitatge", critica Ferrero. A més, des de l'Avalot també asseguren que les ajudes per a l'emancipació, en realitat, són "un pegat", perquè només minimitzen la problemàtica durant uns anys.
Segons un estudi del sindicat, però, malgrat tot, a les comarques gironines la gran majoria dels joves d'entre 18 i 30 anys aconsegueixen emancipar-se. L'informe recull que dels 102.896 joves que hi ha a la demarcació, 84.081 (el 81,71%) ja no viuen amb els pares.
D'aquests, gairebé la meitat (39.748) han optat per hipotecar-se. Això sí, precisa Casas, fent mans i mànigues perquè el de l'habitatge és un "mercat salvatge".
Pel què fa a la resta dels qui tenen pis, hi ha 7.733 joves gironins que ja tenen l'habitatge pagat (sobretot, gràcies als pares) i 29.304 que viuen de lloguer. Els que falten fins arribar als 84.081 s'emmarquen dins altres casuístiques (per exemple, han rebut un pis en herència o bé els seus familiars els han cedit un habitatge).
I dels 18.815 joves gironins que no tenen cap mena d'habitatge, basant-se en estudis estatals, la UGT subratlla que "el 53% d'aquests joves volen emancipar-se i no poden". És a dir, són aquells 10.000 en els quals el sindicat basa la seva denúncia a l'hora de reclamar "polítiques efectives" d'habitatge.
