El 18,4% dels catalans, gairebé 1 de cada 5, se sent sol i un 12,6% pateix soledat crònica. Així ho indica un estudi de la Fundació ONCE i la Fundació AXA.
L’estudi ‘Baròmetre de la soledat no desitjada a Catalunya 2024’ també indica que hi ha diferències per sexe, ja que l’aïllament involuntari afecta més els homes (20,9%) que les dones (16%).
L’informe també indica que entre aquells que pateixen soledat crònica, un 68,4% fa més de dos anys que es troben en aquesta situació. A banda, el 54,1% de població amb soledat no desitjada ha tingut idees suïcides o autolesives.
Pel que fa a l’edat, el grup que acusa més soledat a Catalunya és el dels joves d’entre 18 i 34 anys. Després dels més joves, el següent grup d’edat que més soledat pateix és el de 35 a 54 anys (18,9%), seguit del grup de majors de 55 (12,4%).
L’estudi s’ha fet partint de 2.900 entrevistes telefòniques a persones més grans de 18 anys residents a Espanya, de les quals 400 s’han fet a Catalunya.
L’anàlisi també mostra que hi ha factors que impliquen una probabilitat més gran de patir soledat no desitjada, com ara tenir dificultats econòmiques, ser joves, tenir origen estranger o viure amb discapacitat. En aquest sentit, les dades assenyalen que la bretxa de soledat no desitjada entre els qui tenen i no tenen dificultat per arribar a final de mes és de 10,5 punts percentuals.
D’altra banda, l’informe indica que la població catalana amb una mala salut autopercebuda té una prevalença de soledat quatre vegades més gran que aquella amb bona salut (38,8% davant del 8,2%). Una altra dada és que el 41,4% dels catalans amb problemes de salut mental pateixen soledat.
Un altre factor té a veure amb la procedència. El treball assenyala que la bretxa de soledat no desitjada entre els qui tenen i no tenen origen estranger és de 15,1 punts percentuals a Catalunya.
Un altre aspecte que analitza l’informe és el de la soledat, l’hàbitat i la llar. En aquest punt, conclou que al territori català l’aïllament involuntari és més elevat a les ciutats grans i a les llars unipersonals i menys en l’àmbit rural.
Sobre la percepció, el 95,7% dels entrevistats creu que l’aïllament involuntari és un problema social cada cop més important i tres de cada quatre catalans (74,2%) coneix altres persones que es poden sentir soles sense desitjar-ho.
Adrián Tuñón, un dels responsables de l’estudi, ha destacat que la soledat no desitjada afecta la salut física i mental de les persones i ha advertit que no atendre aquesta soledat té un impacte econòmic també, ja que les persones utilitzen més els serveis de salut. A banda, ha destacat l’impacte en la societat, que fa que estigui menys cohesionada.
Davant de la realitat sobre la soledat no desitjada a Catalunya, Enric Botí, delegat de l'ONCE a Catalunya, i Josep Alfonso, director general de Fundació AXA, han confiat en el baròmetre com una eina per abordar la soledat no desitjada des de diferents àmbits, com les administracions i les entitats.
Raul Moreno, secretari general del Departament de Drets Socials i Inclusió, ha fet valdre precisament el paper de l’administració i les entitats a Catalunya i ha citat l’exemple de projectes municipals impulsats per ajuntaments que tracten la soledat no desitjada.
Moreno ha apuntat que atendre la soledat no desitjada hauria de formar part de la futura cartera de serveis domiciliaris. “L’any 2070 serem tres milions de persones de més de 64 anys i hem d’adaptar tota la xarxa de protecció i cures a aquesta realitat”, ha dit. A més, també ha afirmat que és important fer polítiques com ara rehabilitar i construir habitatges per garantir-ne l’accessibilitat i assegurar, així, que persones grans o amb problemes de mobilitat no deixen de relacionar-se amb altres persones per culpa de la manca d’accessibilitat del lloc on viuen.
Al seu torn, Enric Morist, president de la Taula del Tercer Sector, ha fet una crida a la prevenció i la detecció de la soledat no desitjada. “La prevenció es fa des de la proximitat”, ha dit tot recordant com durant la pandèmia es va veure aquesta prevenció entre veïns d’una mateixa escala, per exemple.
D’altra banda, també ha indicat que cal detectar situacions de soledat des dels ajuntaments o les entitats i ha demanat fixar-se també en les persones joves o adolescents que, tot i no estar soles, se senten soles.
