Fa uns dies, els treballadors de La Sopa de Girona van denunciar mancances amb el manteniment del centre d'acollida per a persones sense sostre.
Entre d'altres, deien que hi havia lavabos trencats, que les habitacions estaven saturades o que s'havien detectat plagues de paneroles.
L'Ajuntament de Girona va sortir al pas lamentant la situació, però també va assegurar que es trobaven limitats per resoldre els problemes. Sobretot, perquè no hi ha prou recursos i perquè no se sentien acompanyats per la resta de les administracions (la Generalitat i la Diputació).
Del pressupost anual de La Sopa, que suma 1,66 milions d'euros, el 70% el posa el consistori (uns 1,2 milions).
La setmana passada, el president de la Diputació, Miquel Noguer, es va mostrar obert a incrementar l'aportació a La Sopa. Sí que va subratllar, però, que després de l'Ajuntament de Girona, la Diputació és qui hi destina més recursos i també va demanar més implicació de la Generalitat. Noguer va recordar que ells hi posen 180.000 euros, que la Generalitat -a través del Departament de Drets Socials- n'hi destina uns 145.000, i que l'Ajuntament de Salt n'hi posa uns altres 35.000.
Aquest dimarts, durant la roda de premsa posterior al Consell Executiu, la consellera portaveu Sílvia Paneque ha obert la porta a incrementar l'aportació que la Generalitat destina al centre d'acollida de Girona. Paneque ha recordat que coneix la situació de La Sopa, perquè durant anys ha estat regidora a l'Ajuntament, i ha dit que el Govern del PSC no descarta destinar-hi "recursos extraordinaris" per afrontar-ne les obres de millora.
"Efectivament, les instal·lacions acumulen desinversió durant molts d'anys, i en aquests moments es requereix una aportació extraordinària", ha afirmat la consellera portaveu.
Sílvia Paneque també ha recordat que, a banda de La Sopa, a les comarques gironines "hi ha mancança de centres d'atenció a persones sensellar". De fet, el de Girona és l'únic d'aquestes característiques que hi ha a la demarcació.
La consellera ha volgut fer incís en què l'aposta del Govern, com ha expressat la consellera de Drets Socials, passa perquè "més enllà dels centres residencials" s'impulsi un model d'atenció "més personalitzada" als sensellar -un tipus 'housing'- que permeti "poder fer-los acompanyament". "Per tant, en l'àmbit de les polítiques del sensellarisme, també haurem de valorar quina contribució podem fer als centres residencials d'alta intensitat i quins recursos poden anar destinats a aquest altre model", ha precisat Paneque.
I aquí, la consellera portaveu s'ha mostrat "convençuda" que tant l'Ajuntament de Girona com d'altres consistoris poden estar "molt interessats en aquests models d'atenció més individualitzada, i no en l'acumulació de persones en un mateix centre residencial".
