El nou Pla Local d'Habitatge de Girona, que dilluns rebrà l'aval inicial del Ple, és el full de ruta que marcarà les polítiques municipals des d'ara i fins al 2027.
Té un objectiu clar: generar i mobilitzar habitatge assequible, sobretot, de lloguer i protecció oficial, a través de diferents fórmules. Bé sigui impulsant promocions, bé sigui a través de la compra per tanteig i retracte o, també, creant noves places de residència d'estudiants (per treure pressió al mercat ordinari de lloguer).
Aquí, però, l'Ajuntament de Girona no va a cegues. Perquè el pla local beu de tota la feina de diagnosi que es va fer durant l'anterior mandat, i que ha permès tenir una panoràmica de la situació que viu la ciutat. El document actualitza, això sí, algunes dades.
Per posar-hi xifres: actualment, el preu mitjà del lloguer a Girona se situa en 795 euros i el de venda, en 2.813 euros el metre quadrat. Fa un any, es trobaven, respectivament, en 765 i en 2.667,56 euros.
A la ciutat, hi ha 947 habitatges buits (l'1,9% de tot el parc) i 805 pisos turístics (l'1,64% del total, segons l'última actualització d'aquest mateix octubre). En paral·lel, l'oficina municipal ha atès en el darrer any 231 persones que corrien risc de perdre l'habitatge.
A l'hora de fixar compromisos, el nou pla local s'emmiralla en un de superior. En concret, el Pla Territorial Sectorial d'Habitatge de Catalunya, que estableix que en el termini 2025-2029 la ciutat hauria de generar 770 pisos assequibles.
En aquest cas, la previsió de l'Ajuntament és poder-ho acomplir ja al 2027. Tenint en compte, però, que dins l'equació s'hi posen també les noves places de residències d'estudiants. En concret, com ha avançat Cristina Andreu, a finals d'aquell any el consistori preveu generar i també "fer aflorar" 798 habitatges assequibles a la ciutat.
D'aquest global, la meitat, 400, correspondran a promocions protegides o bé pisos de lloguer, que es construiran a través de diferents fórmules. Entre aquestes, els que s'aixecaran amb l'Incasòl a Domeny o els que sortiran dels solars que hi ha en aquest barri o a Can Gibert i que s'han cedit a Visoren o a la Fundació Privada Salas.
A més, la tinenta d'alcaldia també ha avançat que l'any vinent l'Ajuntament licitarà dos solars municipals perquè s'hi aixequin els primers blocs cooperatius a la ciutat. Són dues parcel·les que es troben als barris de Domeny i de Palau, i que sortiran "a concurs públic" perquè els qui guanyin la licitació hi puguin aixecar habitatges assequibles.
D'altra banda, el pla també es fixa captar 72 pisos més a través del dret de tanteig i retracte (que adquirirà l'Ajuntament o altres organismes públics). Segons ha precisat Andreu, durant els darrers quatre anys ja se n'han comprat 37, i el consistori ara mateix en té 14 més en cartera.
"Sí que és veritat però, que el seu preu s'ha incrementat molt, i ara fins i tot en zones degradades, pot voltar els 100.000 euros; això, sense tenir en compte les reformes i rehabilitacions que s'hi han de dur a terme", ha lamentat la tinenta d'alcaldia. I aquí, Andreu no s'ha estat de reclamar, novament, que l'Estat tiri endavant la cessió dels pisos buits que es troben en mans de la Sareb. Sí que per part del consistori s'ha apujat l'IBI a aquests habitatges, però la tinenta d'alcaldia també ha admès que, de moment, "encara no podem dir que sigui un instrument significatiu" per facilitar-ne la cessió.
Durant els propers dos anys, el nou Pla Local d'Habitatge també es marca com a objectiu mobilitzar 36 pisos per redirigir-los cap a la borsa de mediació i lloguer social, crear 40 allotjaments d'emergència, en aquest cas, per a persones sensesostre, i facilitar que s'aixequin les dues noves residències d'estudiants a la frontissa del Güell i a Montilivi (que, en total, sumaran 250 places).
En aquest punt, Cristina Andreu ha volgut fer incís en què, a l'hora de convèncer els privats perquè cedeixin els seus pisos a la borsa municipal, cal que la Generalitat recuperi les ajudes a la rehabilitació perquè actuïn com a incentiu.
La tinenta d'alcaldia ha subratllat que el nou Pla Local d'Habitatge amb l'horitzó 2027 "no és un brindis al sol". I que, de fet, durant aquest any i mig des de la seva àrea ja s'ha fet feina perquè els objectius es materialitzessin. No tan sols promovent blocs de pisos amb preus assequibles, sinó també donant més recursos a l'Oficina Municipal d'Habitatge per a la gestió dels lloguers i la protecció dels drets dels inquilins.
Aquí, per exemple, Andreu ha explicat que durant el darrer any s'han gestionat 1.646 ajudes al lloguer i que també, en els darrers tres anys, s'ha aconseguit reduir "fins a un 60% la morositat" dels qui viuen en pisos de la borsa municipal.
En Pla Local d'Habitatge marca les directrius a seguir durant aquest mandat. Però la feina no s'acaba aquí. Perquè també cal pensar a mitjà i llarg termini. I en aquest sentit, el pla territorial recull que, durant el període 2030-2044 a Girona s'haurien de generar 4.016 habitatges assequibles més. El gran gruix, concentrats en el període 2030-2034 (1.582) i 2035-2039 (1.985).
En aquest punt, Cristina Andreu ha admès que aquest objectiu serà "inassolible". També, perquè la disposició de sòl és la que és i la capacitat de poder tirar endavant noves promocions, ara per ara, "és petita". Per això, la tinenta d'alcaldia ha avançat que caldrà revisar les dades que fixa el PTSHC i que, sobretot, serà "clau" abordar les futures necessitats d'habitatge conjuntament amb l'àrea urbana de Girona.
"Hem de ser capaços d'impulsar una mirada supramunicipal, a imatge de la que ja fan altres països d'Europa", ha dit Andreu. "A l'hora de crear nous sectors, serà vital coordinar-nos amb els pobles del voltant", ha conclòs, recordant que ja s'han fet els primers passos perquè "el principi de cooperació i solidaritat urbana" sigui realitat.
