La Fundació Emys, amb el suport de la Beca Internacional 2024 de Patagonia, ha liderat un projecte per estudiar l’estat de salut de les zones humides de pedreres abandonades.
L'objectiu ha estat el de determinar les amenaces i oportunitats de cada espai i crear propostes de conservació adients per afavorir la seva biodiversitat.
Calculen que a Catalunya hi ha 4.562 pedreres, 1.877 de les quals estan abandonades i 1.157 es troben amb l’activitat finalitzada, però no restaurades. A les comarques gironines n'ha identificat més de 400 amb potencial per acollir fauna amenaçada.
La cap de l'àrea de conservació de la Fundació Emys, Ona Font, explica que en alguns casos, com a conseqüència no desitjada de l'explotació, les activitats extractives de roca o mineral arriben a la zona freàtica. L’aigua aflora cap a la superfície durant diversos mesos o, fins i tot, de manera permanent. El que a vegades suposa una pèrdua d'aigua de l'aqüífer i l'assecament de fonts, pous i cursos fluvials propers, altres, crea basses que s’omplen durant les pluges i són colonitzades per espècies de zones obertes o d’ambients aquàtics que hi troben refugi i aliment.
"Aquesta restauració natural és un fet molt interessant, ja que les zones humides són un dels ecosistemes més vulnerables del planeta. Segons el Living Planet Index, el 85% de les espècies que viuen en zones humides han patit una disminució en els últims 50 anys", apunta Font.
Abans de la restauració, s'ha dut a terme una prospecció i catalogació telemàtica de les extraccions, prioritzant aquelles que contenen punts d’aigua. En les seleccionades, s'ha fet un inventari i caracterització per determinar els factors ambientals i antròpics que modulen la presència de fauna i un seguiment de biodiversitat.
Conscients del valor d’aquestes zones, en col·laboració amb el Centre de Recerca en Geologia i Cartografia Ambiental de la Universitat de Girona, s'ha fet un estudi hidrogeològic on s’han analitzat les característiques del substrat, la procedència de l’aigua i la seva relació sobre les masses d’aigua més properes.
La tècnica de conservació de la Fundació Emys i coordinadora del projecte, Júlia Ferrer, remarca que l’assessorament i participació del Centre de recerca Ecològica i Aplicacions Forestals ha estat "clau" per desenvolupar unes directrius bàsiques per la restauració de les pedreres amb basses artificials i, al mateix temps, defensar un model de restauració que no perjudiqui les espècies més vulnerables que ja hi han arribat de manera natural.
Des de la fundació remarquen que la identificació d'aquestes pedreres com a potencial refugi de fauna suposa un "punt d'inflexió" en la forma com es perceben i gestionen aquests espais.
"Aquesta descoberta no només destaca la importància de les pedreres com a refugis temporals per a espècies vulnerables, sinó que també proposa un model de restauració respectuós amb els ecosistemes naturals. Així, s’obre la porta a un futur on espais considerats residuals esdevenen aliats clau en la lluita per la conservació de la biodiversitat", asseguren des de la fundació.
A l’estudi hi ha participat el Centre de Recerca en Geologia i Cartografia Ambiental de la Universitat de Girona i el Centre de recerca Ecològica i Aplicacions Forestals.
