L’Auditori de Girona va donar aquest dissabte al matí el tret de sortida al cicle ‘Girona, any 2100. Girona, 2.100 anys’, que commemora el bimil·lenari de la fundació de la ciutat.
Ho ha fet amb una taula rodona on els cinc últims alcaldes de la ciutat des de la restauració democràtica: Lluc Salellas (2023 – Actualitat), Marta Madrenas (2016-2023), Carles Puigdemont (2011-2016), Anna Pagans (2002-2011) i Joaquim Nadal (1979-2002)- han debatut, davant d’uns 200 assistents, sobre 5 reptes de futur: mobilitat, habitatge, turisme, immigració i canvi climàtic.
L’actual alcalde de Girona, Lluc Salellas, ha obert el torn d’intervencions parlant de mobilitat. En aquest sentit, ha dit que cal “ampliar el transport públic urbà i en connexió amb els municipis veïns i fer més aparcaments dissuasius”. Uns propòsits que, segons ha explicat, impliquen aplicar-se en coordinació amb les poblacions veïnes -amb qui, ha dit, han estat en converses- i també amb la Generalitat. A més, també ha recordat que “al llarg del termini és imprescindible connectar-se ferroviàriament amb els trens-tram d’Olot-Banyoles-Girona i el de la Costa Brava” i també “potenciar la bicicleta com les ciutats del nord d’Europa”.
En connexió per videotrucada des de Waterloo (Bèlgica), Carles Puigdemont ha recordat que l’avenç tan ràpid de la tecnologia fa preveure un escenari molt diferent d’aquí a 75 anys -el moment sobre el qual es debatia quina havia de ser la Girona del futur-. Amb aquesta perspectiva, durant la seva intervenció ha dit que “ara que hi ha temps, cal considerar quines necessitats tindran els gironins i treballar per aconseguir cobrir-les”. Puigdemont ha plantejat, per exemple, punts on puguin aterrar els drons de transport de comerç. “Pot semblar ciència-ficció, però amb la intel·ligència artificial estem experimentant com de pressa canvia el món”, ha dit.
Parlant de turisme, Marta Madrenas ha defensat que no compromet l’economia de Girona perquè “només representa un 7% del PIB”. A més, l’exalcaldessa de la ciutat considera que “Girona és una ciutat molt atractiva que s’ha donat a conèixer arreu i que ha aconseguit tenir un bon equilibri, tot i que es puguin millorar algunes qüestions”. En aquest sentit, Lluc Salellas ha volgut ressaltar les regulacions que s’han fet com no permetre més habitatges d’ús turístic ni al Barri Vell ni al Mercadal o també limitar els grups que passegin pel nucli antic a 25 persones i fer baixar els ciclistes de les bicicletes.
Sobre les visites, Puigdemont ha volgut puntualitzar que “afortunadament, viatjar està a l’abast de moltíssima gent”. “És veritat que genera unes conseqüències que cal saber administrar, però és un efecte democratitzador”, ha dit i ha recordat que “si fer turisme torna a quedar relegat a certes classes socials, serà un retrocés”. L’actual alcalde de Girona ha plantejat en aquest punt i com a solució a la massificació i a la contaminació que generen els avions, que una possibilitat futura pot ser viatjar a través d’experiències immersives i sense moure’s de casa.
Un altre dels reptes que s’han debatut ha estat el com cal abordar la immigració a la ciutat. “La població europea que tindrà més de 80 anys es doblarà en les pròximes dècades i aquest repte demogràfic se suma a la previsió és que caigui la demografia a Europa”, ha començat Puigdemont, que ha dit també que “cal fer un relleu generacional ben fet per assegurar la nació”. Salellas hi ha afegit que “que la ciutat ha de permetre crear aquesta identitat, connectant les persones amb les institucions”.
Quant a l’habitatge. L’exalcaldessa de Girona Anna Pagans ha dit que les necessitats del 2.100 canviaran segons la demografia. “Hem de saber de quina població estem parlant i les necessitats que tindrà per determinar les tipologies d’habitatge que es facin, que potser no seran les actuals”. En aquest sentit, Marta Madrenas ha recordat que, segons la demanda actual, “s’està a anys llum de poder donar solució a aquest rebre immens que suposa l’habitatge”. I Salellas ha posat damunt la taula la necessitat de “rehabilitar habitatges” i de garantir-ne de protegits.
El debat s’ha clos parlant del canvi climàtic. En aquest sentit, Joaquim Nadal ha començat lamentant que el govern de Trump hagi signat la sortida de l'Acord de París i ha alertat de l’impacte global que tindrà aquesta decisió. “No podem perdre de vista que un sol home i un sol país poden deixar en res tota la feina que pugui fer Europa”, ha dit. Tot i això, Nadal ha lamentat el poc cabal del Ter per derivar-ne l’aigua a Barcelona i ha reclamat canvis per deixar d’afectar la seva diversitat, igual que poder recuperar aigua per l’Onyar.
A més, l’exalcalde de Girona també ha insistit en el fet que cal recuperar la séquia Monar -que Salellas ha explicat que s’hi està treballant, però té un costa aproximat d’uns set milions d’euros-, posar en funcionament la central del molí i també recuperar els serveis i la incineradora de Campdorà. “És una vergonya que estiguem portant les escombraries a Vacarisses”, ha dit.
El cicle ‘Girona, any 2100. Girona, 2.100 anys’ ha programat durant 12 mesos conferències, taules rodones i actes per plantejar i debatre com ha de ser la Girona del segle vinent. La programació continuarà a partir de la primera setmana de febrer amb el cicle de debat ‘Girona: mirada 2100’, que estarà coordinat per la geògrafa Isabel Salamaña i que ha comptat amb la col·laboració de l’Arxiu Municipal de Girona.
Els dijous 6, 13, 20 i 27 de febrer, a dos quarts de set de la tarda, tindran lloc al Saló de Descans del Teatre Municipal diverses taules rodones al voltant de la intel·ligència artificial, l’educació, el canvi demogràfic o l’ús dels béns comuns.
El debat de les alcaldies de la ciutat del 1979 fins al 2025 ha estat conduït pels periodistes Berta Artigas i Saïd Sbai i s’ha celebrat un 25 de gener, la mateixa data que el 1284 el rei Pere II va concedir a Girona la facultat d’autogovernar-se a través de l’anomenat Privilegi d’en Provençal. Aquest document es pot considerar l’acta fundacional de l’administració municipal de Girona.
