"No és que avalem els desallotjaments exprés, el que nosaltres estem avalant és que no es permeti l'allotjament. És a dir, el que diem que es pot impedir que la gent entri i s'instal·li", ha afirmat el magistrat de la secció quarta de l'Audiència de Girona, Víctor Correas.
Assenyala que han resolt "clarificar i unificar" en un acord el criteri dels tribunals i assenyalar quins són els marges que estableix la llei, tant en relació amb l'actuació policial davant d'una ocupació com sobre les vies del procediment que poden seguir els jutjats d'instrucció.
El magistrat deixa clar que aquest termini de les 24 primeres hores que fixen com a marge per poder fer el desallotjament sense autorització judicial abasta les ocupacions que constitueixen un delicte lleu d'usurpació de béns immobles, que són aquelles que es fan en un habitatge que té un propietari, però que no és domicili habitual ni segona residència: "En cap moment estem dient que a qui estigui consolidat com a habitant d'un immoble se'l faci fora, el que diem és que durant les primeres 24 hores no tenen aquesta condició".
L'ocupació d'un habitatge considerat domicili (sigui habitual o d'ús puntual) constitueix un delicte de violació de domicili, que és "més greu" i es tramita seguint el procediment del Tribunal del Jurat. Aleshores, precisa Correas, sí que cal la intervenció del jutjat d'instrucció que té la potestat d'acordar mesures cautelars, com ara el desallotjament immediat de la finca.
L'acord, que signen els magistrats de les dues seccions penals de l'Audiència de Girona, especificar que "en cas d'ocupacions d'immobles recents, i en la mesura del possible abans de les 24 hores, els cossos policials poden, i han de, procedir al desallotjament dels ocupants sense que resulti necessària l'autorització judicial prèvia".
L'Audiència ha buscat donar seguretat als cossos policials de les comarques gironines perquè sàpiguen en quins casos poden procedir al desallotjament sense haver de recórrer al jutjat.
El magistrat assenyala que hi ha territoris on les policies "ho estan fent amb normalitat" però d'altres que no: "Nosaltres ho atribuïm, en part, a la manca de claredat com a òrgans judicials respecte fins on considerem aquesta pràctica vàlida". De fet, estan buscant la fórmula per fer formacions o trobades amb els cossos policials per deixar clars els conceptes. "L'esperança que tenim és que aquest acord pugui clarificar aquests aspectes i que tothom sàpiga una mica les normes del joc a les quals ens hem d'atenir i pugui ajustar la seva pràctica professional a allò que s'ajusta a la llei".
L'acord, que s'ha fet arribar als col·legis d'advocats i als jutjats d'instrucció de la demarcació, també aconsella tramitar els procediments per delictes lleus d'usurpació de béns immobles a través del procediment immediat, com a judici ràpid. "Tenim el procediment de judici immediat per delicte lleu que s'està utilitzant des de fa molts anys en casos, per exemple, de furts en centres comercials. El sistema és capaç de resoldre el procediment en un termini que pot oscil·lar entre els set i els quinze dies i és molt eficient. No hi ha cap raó per la qual no es pugui aplicar el mateix mecanisme a la usurpació de béns immobles".
L'Audiència -que resol els recursos a les resolucions dictades en primera instància- té en compte que no tots els procediments es podran tramitar d'aquesta manera, però Correas sosté que és una via perquè els judicis "se celebrin més de pressa": "Sabem fer-ho i l'entrada al jutjat de ser preferent, urgent i ràpida".
Un altre apartat que aborden a l'acord les seccions penals de l'Audiència recull que el propietari de la finca ocupada "no té l'obligació de mantenir l'alta dels subministraments. El tall en cap cas pot considerar-se un delicte de coaccions". Víctor Correas concreta que hi ha "moltes falses creences" sobre el criteri dels jutjats i que, a vegades s'acaben creant una sort de "llegendes urbanes judicials" que corren com la pólvora i es donen per vàlides. "En aquest cas, posem per escrit el que ja estem resolent, que és que no hi ha una obligació específica, en un cas d'ocupació, de mantenir els subministraments", comenta el magistrat.
Correas insisteix a diferenciar aquesta tipologia d'ocupacions il·legals que acaben en desallotjament amb els desnonaments: "No estem parlant d'un cas d'una persona que deixa de pagar el lloguer, d'un desnonament hipotecari o d'una persona que està en precari, en aquests casos hi ha una regulació civil i s'ha de resoldre per la via civil, no és tolerable que ningú talli els subministraments per aconseguir desnonar aquestes persones".
El magistrat estableix un paral·lelisme perquè s'entengui millor: "Si a mi em roben el cotxe, no és lògic pensar que jo he d'anar pagant la benzina de la persona que té el meu vehicle fins que la policia o el jutjat em retorni el vehicle. A tothom li semblaria estrany. Doncs si fem la mateixa reflexió en relació amb un habitatge, tampoc té cap sentit que, si estic suportant la presència d'unes persones a qui no he autoritzat a entrar, tingui l'obligació de pagar-los la llum, l'aigua, el gas, l'electricitat i el wifi".
