El Jutjat d'instrucció 4 de Girona va arxivat provisionalment el cas contra l'activista investigat per participar en el tall massiu de les vies de l'AVE a Girona durant la vaga del 8-N.
La interlocutòria concloïa que, un cop finalitzada la instrucció de la causa, no hi ha "indicis suficients de la perpetració, per part de l'investigat, dels delictes" que li atribuïen.
Ara, la fiscalia ha recorregut el sobreseïment i demana a l'Audiència de Girona que reobri el cas. El fiscal considera que la decisió del jutjat instructor va ser "precipitada" i rebat els arguments pels quals va decidir arxivar la causa.
El magistrat, a la interlocutòria, descarta l'argument de la fiscalia que "continua sostenint" que la ruptura de dos cordons policials implica un acte violent. Per arribar a aquesta conclusió, el jutjat argumentava que el cordó policial per evitar la interrupció del trànsit ferroviari comptava amb "només" 25 agents i que els mossos van decidir "deixar-los passar". "Aquest relat exclou per complet la concurrència de violència", conclou.
El fiscal afirma "no compartir aquesta asseveració" i subratlla que no s'ha pres declaració en seu judicial a Mossos d'Esquadra, policia espanyola i vigilants de seguretat que formaven part dels dos cordons de seguretat. En aquest sentit, la fiscalia sosté que aquestes declaracions són cabdals per "esbrinar si les actuacions dutes a terme pels concentrats, particularment superar els dispositius, van revestir violència cap a les persones o les coses.
"En conclusió, amb l'objectiu de poder determinar si el dia 8 de novembre del 2017 hi va haver o no violència és imprescindible rebre declaració dels qui van formar part del dispositiu de seguretat", exposa la fiscalia que considera que les declaracions de dos agents dels mossos "no són suficients" per arribar a una conclusió.
Un altre dels delictes pels quals s'investigava l'únic activista encausat per participar en una mobilització que va arribar a aplegar 10.000 persones a l'estació de l'AVE era per interrupció del trànsit ferroviari. "Queda fora de tot dubte que la paralització dels serveis de tren d'alta velocitat durant unes tretze hores queda incardinat dins el que es pot considerar un dany greu per a la circulació ferroviària", sosté el fiscal en el seu recurs.
També creu que les persones que van tallar les vies es poden considerar "obstacles" a nivell jurídic. El jutjat determinava que no existeix cap prova que acrediti que l'investigat "efectivament es col·loqués a la via com a obstacle" perquè les imatges el situen a l'andana i descartava que existeixi cap indici que demostri que l'activista "incités" la resta a situar-se a les vies.
La fiscalia tampoc està d'acord amb aquesta argumentació. Subratlla que l'activista no ha donat cap explicació sobre quin va ser el seu paper durant la mobilització massiva. "Tot i que el seu silenci no pot ser interpretat com una assumpció de la comissió de cap delicte, també és cert que els indicis de la seva participació en l'ocupació de les vies determinant la no procedència del sobreseïment", diu el fiscal.
L'acusació pública creu que, abans, caldria prendre declaració al personal de seguretat de l'estació per intentar esclarir per què, en una intervenció emesa per televisió, l'activista va fer una crida a "aguantar fins a l'últim tren".
El CDR critica que la fiscalia vulgui "continuar perseguint i criminalitzant" l'activista investigat. "Continuarem desobeint i al costat de les que pateixen la repressió per haver participat de la vaga general del 8-N", afirmen. Un cop interposat el recurs, ara la defensa de l'activitat, encapçalada pel lletrat Benet Salellas, respondrà l'escrit i l'Audiència de Girona resoldrà si confirma l'arxiu o bé obliga a reobrir la investigació.
