L'estudi químic i epidemiològic s'emmarca dins el projecte "Expowaste", que coordina l'Institut Català de Recerca de l'Aigua (ICRA) i on també col·laboren el CSIC i el Dipsalut.
A través de les aigües residuals, el projecte vol analitzar l'exposició de la gent a productes químics nocius, a patògens resistents als antibiòtics i veure també si hi ha diferències en funció del seu nivell socioeconòmic.
La novetat de l'estudi que es farà a Girona és que, per primer cop, els resultats se segmentaran per barris. Per això, les mostres s'agafaran directament a la sortida dels col·lectors i, després, s'enviaran a analitzar al laboratori.
Durant l'any passat ja es va fer un primer estudi preliminar on es van agafar mostres de deu barris diferents. Ara, la intenció és analitzar-ne les aigües residuals més a fons i, també, ampliar els punts de mostreig (amb col·lectors d'altres zones de Girona).
El sotsdirector d'Impacte de l'ICRA, Lluís Corominas, explica que les analítiques posaran el focus tant en agents químics com microbiològics. En el primer cas, això permetrà saber quina exposició té la ciutadania a compostos com els parabens (presents als cosmètics), als microplàstics, als filtres solars, als metalls pesants o a d'altres agents químics (com els retardants de flama que es posen al mobiliari).
En paral·lel, l'estudi també analitzarà la resistència de la població d'aquell barri als antibiòtics (símptoma de l'abús de fàrmacs) o veure en quines zones de la ciutat es consumeix més alcohol i drogues (a través dels bacteris que continguin les aigües residuals). "
La resistència als antibiòtics, per exemple, és el que s'ha anomenat com 'la pandèmia silenciosa'; quantificar a quins punts de la ciutat n'hi ha més permetrà, doncs, encarar accions preventives", ha concretat Corominas.
El codirector de l'ICRA també subratlla que la diferenciació per barris "no pressuposa" que la ciutadania d'aquells amb un nivell socioeconòmic més baix estigui més exposada a agents químics i patògens.
L'estudi, que durarà 3 anys, també obre el programa de doctorands industrials que ha impulsat l'Ajuntament de Girona. A diferència de la resta de programes -en què al darrere hi ha una empresa privada- en aquest cas qui hi participa són tant Catsa com Trargisa (les dues empreses públiques que gestionen el subministrament i la depuració de les aigües a Girona, Salt i Sarrià de Ter).
L'estudi té un pressupost global de 120.000 euros, que finançaran a parts iguals l'Ajuntament de Girona i la Generalitat (a través del seu programa de doctorands industrials). El portarà a terme la investigadora predoctoral Sílvia Busquets. La investigadora destaca que, entre d'altres, l'estudi permetrà "implantar una xarxa de mostreig a escala de barris" i fixar també pautes i protocols perquè aquestes anàlisis es puguin dur a terme a altres ciutats, similars a Girona, "de manera sostenible econòmicament".
Gràcies als resultats de l'estudi, l'Ajuntament de Girona podrà implantar una xarxa urbana de vigilància de salut. "Un dels objectius d'aquest doctorat industrial és, precisament, la seva aplicabilitat", ha destacat el tinent d'alcaldia i regidor de Talent, Innovació, Salut i Comunitat, Xavier Aldeguer.
Entre d'altres, Aldeguer ha posat com a exemples que l'estudi permetrà planificar campanyes específiques de prevenció d'abús de fàrmacs (dirigides a un o altre barri en concret) i també avançar cap a sistemes de depuració en origen (fent un tractament previ a les aigües residuals d'una zona determinada de la ciutat abans no vagin cap a la depuradora).
En paral·lel, gràcies a aquest estudi, l'Ajuntament de Girona també disposarà d'una xarxa de mostreig per barris (i podrà desenvolupar eines informàtiques que ajudin a gestionar-la). I com a tercera pota, el doctorat també permetrà que el consistori incrementi el seu coneixement sobre el sistema de clavegueram de la ciutat. Una xarxa que, sense comptar les canonades que surten dels habitatges, suma més de 50 quilòmetres repartits entre el subsol de Girona, Salt i Sarrià.
"L'estudi ens permetrà recollir nombroses dades, tant en matèria de salut pública, com també del clavegueram de la ciutat", ha posat en relleu el regidor d'Acció Climàtica, Sergi Cot.
El regidor, que també és conseller delegat de Trargisa ha puntualitzat que l'anàlisi no tan sols permetrà seleccionar aquells punts òptims per mostrejar les aigües residuals sinó que també "donarà informació clau per millorar la xarxa de sanejament.
