Milers de persones s'han tornat a trobar aquest any a la plaça Lluís Companys de Vidreres per tastar una ració del Ranxo, la popular sopa similar a una escudella barrejada.
Un sofregit amb ceba, pebrot, all, picada i una mica de vi ranci. Aquesta és la fórmula que diferencia el ranxo de l'escudella barrejada. "No és una escudella, és ranxo", assenyala el president del Ranxo de Vidreres, Salvi Jené.
En total han estat 15.000 els litres que s'han repartit entre les prop de 3.000 persones que s'han apropat aquest dimarts de Carnaval a la localitat selvatana. Tot per tastar aquest menjar d'aprofitament que antigament es donava a les persones pobres i que acompanyaven amb un tros de pa i un got de vi. D'aquesta manera esperaven la Quaresma, just al final del Carnestoltes.
Però el que també fa especialment característica aquesta celebració és el fet que es tracta d'un acte popular, on hi participen tots els vidrerencs. Durant el cap de setmana de carnestoltes, la comissió passa a buscar ingredients per afegir-hi a les cases del poble i el dia abans de l'enterrament de la sardina es preparava.
Cigrons, mongetes, patates, arròs per fer-la espessa, ossos salats, botifarra negra i botifarra blanca formen aquesta sopa d'aprofitament que s'ha convertit en un "símbol" de Vidreres. En els orígens es feien tres peroles que les cases de pagès cedien als organitzadors, però actualment la festa s'ha multiplicat i aquest any se n'han fet 30.
El que tampoc ha canviat és la tradició en que qualsevol persona pot anar-hi a partir del migdia amb el seu plat, un cop els alcaldes dels pobles veïns i el de Vidreres, Jordi Camps, han fet el tast oficial. Tot plegat mentre just per una banda de la plaça les diverses comparses de Carnestoltes desfilen i animen l'ambient entre els assistents. Tot plegat omple Vidreres en la que és una de les festes més populars del poble. "Per a un vidrerenc és un moment especial, perquè ho has viscut tota la vida", explica Jené, que recorda que la seva àvia, nascuda al segle XIX, ja li parlava del ranxo.
Un dels "honors" del ranxo consisteix en poder ser un dels qui surt a preparar-lo. La feinada és considerable: preparar el foc i mantenir-lo viu, recollir els aliments i preparar-los i coure des de primera hora del matí tot plegat per després servir-lo. Tot i això, la il·lusió dels vidrerencs per ser ranxer es fa palesa amb la quantitat de gent que ha demanat ser-ho. "Hi ha gent que fa 15 anys que espera", assenyala Jené.
De fet, per poder obrir la participació a més veïns, l'organització va decidir crear la figura del ranxer itinerant. Es tracta d'una llista d'espera en la que qui vol s'hi pot apuntar i, si li toca, pot participar com a ranxer amb tot el que comporta. El problema, explica Jené, és que l’interès per poder-ho fer s'ha disparat i actualment hi ha una llista d'espera que arriba al 2060.
