Tot i que cada vegada és més habitual que les dones víctimes de violència masclista perdin la por de denunciar el seu agressor, la realitat és que encara n'hi ha moltes que prefereixen no fer-ho i d'altres que es tiren enrere a mig procediment.
En unes jornades de formació per a policies a l'auditori de la Coma-cros de Salt, el coordinador de l'Oficina d'Atenció a la Víctima de Girona, Pere Serrats, ha explicat que els motius que fa que aquestes dones optin per retirar la denúncia són diversos.
El principal és que moltes d'elles desconeixen l'empara que tenen com a víctimes per part del sistema i el que sol passar són els factors socioeconòmics i el futur dels fills, en cas que n'hi hagi entre la parella. Però també es troben, a vegades, amb pressions del mateix agressor o de la família.
Tot plegat fa que encara sigui un "problema important" la retirada de denúncies perquè impedeix que procediments judicials que estan en marxa s'acabin complicant. A més, a vegades fins i tot s'han demanat mesures cautelars en el moment que es posa la denúncia.
El fiscal de l'Audiència de Girona, Enrique Barata, explica que en retirar la denúncia contra el presumpte agressor, les acusacions perden una de les proves principals en aquests casos, la declaració de la víctima.
"Si hi ha prova independent podem continuar, perquè són delictes públics, però quan la prova principal i pràcticament l'única és la declaració per explicar com s'han produït les lesions, si n'hi ha, hi ho ha d'explicar ella, ens quedem sense prova. No hi podem fer res", argumenta.
Barata també explica que en molts casos són processos de separació amb fills, pensions alimentàries i altres inconvenients, que fa que s'intenti arribar a acords a través dels advocats per tancar-ho.
Tant Barata com Serrats han recordat que les víctimes poden tornar a interposar la denúncia contra el seu agressor en qualsevol moment, encara que prèviament l'hagin retirat, pels motius que siguin. En aquest sentit, Serrats explica que quan atenen la dona afectada els ho remarquen per tal que en sigui conscient.
"És un element que nosaltres treballem molt i que la policia també ho fa, tot i que per a la mateixa persona la sensació és de certa desconfiança, ja que sembla que la torna a perjudicar", explica Serrats.
El subdelegat del govern espanyol a Girona, Pere Parramon, assenyala que aquestes iniciatives són "molt importants" per tal d'oferir una coordinació entre institucions i cossos policials a l'hora de lluitar "contra la xacra" de la violència masclista. Parramon reconeix que "cal fer difusió" entre la societat i especialment entre les dones víctimes de les possibilitats i la protecció que els ofereix el sistema. "Hem de lluitar tots junts", ha destacat.
