Els propietaris forestals de les Gavarres proposen liderar un pla a 4 anys que preveu la restauració de la zona cremada de l'incendi i que ha afectat més de 2.000 hectàrees de massís.
La iniciativa preveu la retirada de l'arbrat que es troba a dins del perímetre i l'aprofitament de la fusta per a biomassa si és possible i també la recuperació de les basses d'aigua i dels camps.
El president de l'Associació de Gestors Forestals de les Gavarres, Melcior Soler, reconeix que hi ha "bona predisposició" per part de la Direcció General de Boscos, amb qui s'han reunit aquest dimarts per començar a debatre aquesta qüestió. A banda, Soler recorda que cal invertir en la gestió de la resta de massís que no s'ha cremat.
"La clau és recuperar el sistema agroforestal que hi havia abans amb camps de conreu al voltant de les masies i seria ideal tornar a tenir pastures al voltant que ens puguin mantenir aquests camps de conreu". Són paraules de la coordinadora de la Federació de les ADF Gavarres i enginyera forestal, Sandra Torras. Ella viu a les Gavarres i explica que els habitatges que millor han resistit són els que tenien camps al voltant i bestiar que netejava el sotabosc.
De fet, la recuperació d'aquests camps és una de les prioritats que contempla el pla que els propietaris forestals han presentat a la Direcció General de Boscos i que preveu dues fases. Una inicial en la qual es vol retirar els arbres afectats i gestionar-los en funció de si es pot o no utilitzar-los per a la comercialització de la fusta i una posterior amb la recuperació de camps i basses d'aigua.
Des de l'Associació de Gestors Forestals de les Gavarres -que agrupa uns 70 propietaris i 9.000 hectàrees de terreny- assenyalen que el 70% de la zona cremada disposa de "pla tècnic" i pertany a deu propietaris.
L'entitat vol "liderar" el pla de restauració de l'espai natural conjuntament amb Consorci de les Gavarres. Per això, els propietaris forestals s'han reunit amb el Govern per demanar les ajudes que calen per recuperar l'espai cremat.
Torras ha lamentat que la gestió que s'ha fet de les Gavarres "no ha estat la millor" i recorda que es tracta d'un massís on les úniques activitats econòmiques són les que generen el suro i la fusta, a banda d'aquelles persones que tenen camps i els treballen.
Per això, Torras aposta per recuperar petites pastures als masos que netegin el sotabosc. Un bon exemple és el d'en Ramon Baltà, que ha conservat intacte el mas, gràcies a dos camps que un familiar li treballa i a cinc cabres que durant mesos li han netejat el sotabosc dels voltants.
"S'ha vist perfectament que els masos que mantenien les seves franges, sigui amb bestiar o amb maquinària, són els que menys han patit l'impacte d'un foc tan violent. Per què no n'hi ha, perquè ja no és rendible viure d'això i la gent s'ha hagut de buscar la vida fora del massís", ha lamentat.
Finalment, Torras ha reclamat que "no s'oblidi la resta" del massís que no ha cremat, però que es troba en risc molt alt per l'onada de calor. La coordinadora de les ADF de les Gavarres reclama que també s'inverteixi en les 30.000 hectàrees de terreny, precisament "perquè no passi el que ha passat".
"Demanem que no s'oblidi i que cal seguir amb el manteniment dels vials, l'obertura de franges estratègiques que ens han servit per rebaixar la intensitat en certs punts i que seguim potenciant el sistema agrícola i pastoral també a la resta del massís. És clau", ha conclòs.
