El cas va asseure al banc dels acusats l'alcalde de Vidreres, Jordi Camps, qui va ser cap de la Policia Local fins al 2020 i dos agents.
La fiscalia i l'acusació sostenien que tots quatre s'havien conxorxat per dur a terme suposats nomenaments irregulars al cos, a partir del moment en què el cap de la policia va marxar a un altre destí en plena pandèmia.
El cas girava, precisament, al voltant del sistema que es va escollir per dur a terme els nomenaments. No mitjançant concurs públic, sinó a través de decrets. Inicialment, a l'agost del 2020, l'alcalde va nomenar caporals els dos agents investigats. I més tard, després d'anul·lar aquest primer decret, aquell octubre mateix Jordi Camps va nomenar un dels dos agents nou cap de la Policia Local (càrrec que continua tenint en l'actualitat).
Qui va interposar la querella va ser, precisament, un altre agent que no va obtenir la plaça. Considerava que l'alcalde i els altres policies havien actuat per amiguisme i sostenia que el procediment s'havia fet de manera irregular.
Durant el judici, Jordi Camps va subratllar que, en cap cas, hi va haver favoritisme. L'alcalde de Vidreres va declarar que s'havia buscat una solució "urgent" per substituir el cap del cos, perquè deixava la plaça en plena pandèmia. A més, va afirmar que durant el procés "tothom va tenir les mateixes oportunitats" i va assegurar que sempre va actuar seguint les recomanacions tècnics i d'experts a l'hora d'aprovar -i també deixar sense efecte- els diversos decrets.
La fiscalia demanava que es condemnés Jordi Camps a una pena de 14 anys d'inhabilitació per un delicte continuat de prevaricació administrativa. Per l'exinspector del cos, el ministeri públic sol·licitava 10 anys d'inhabilitació. I per als dos agents a qui haurien beneficiat, la fiscalia els acusava d'un delicte continuat d'acceptació de nomenament il·legal, per al qual demanava una multa de 3.600 euros i 3 anys de suspensió de feina pública.
L'acusació particular, per la seva banda, també imputava un segon delicte a l'alcalde de Vidreres -el continuat de nomenament il·legal- i sol·licitava que se li imposés una pena de 15 anys d'inhabilitació, 3 de suspensió de feina i càrrec públic i que hagués de pagar una multa de 12.000 euros.
La sentència, que ha dictat la Secció Quarta de l'Audiència, absol tant l'alcalde de Vidreres com els altres tres policies encausats. D'entrada, el tribunal fa un recull extens sobre la normativa de nomenaments i, entrant al fons de la qüestió, analitza decret per decret i el contraposa tant amb les declaracions dels investigats, dels testimonis i tot el corpus probatori del cas per concloure que no hi ha delicte.
El tribunal, de fet, distingeix entre allò que és una irregularitat administrativa i allò que és un delicte penal -és a dir, la prevaricació- i subratlla que tan sols aquelles "infraccions palmàries, flagrants i grolleres" es poden inscriure en aquest segon àmbit.
L'Audiència de Girona conclou que això no correspon a la manera d'actuar que va tenir l'alcalde de Vidreres, "profà en dret", sobretot tenint en compte que, abans de signar els diferents decrets, Camps va assessorar-se (fent consultes al secretari municipal i al Departament d'Interior). "No podem afirmar que Camps va exercir el seu poder de manera capritxosa, contravenint l'ordenament jurídic de manera matussera", recull l'Audiència de Girona.
La sentència sí que admet que els procediments adoptats van ser imperfectes -de fet, el jutjat contenciós va anul·lar decrets- però també conclou que, més enllà de l'àmbit administratiu, això no es trasllada al penal. També, tenint en compte que els nomenaments a la Policia Local es van fer amb urgència "per garantir temporalment el comandament del cos" en plena pandèmia. De fet, en aquest punt, la Secció Quarta també destaca que el procediment no va consolidar drets definitius per als agents a qui es va ascendir.
Per últim, l'Audiència de Girona també conclou que ni l'alcalde ni els altres tres policies es van conxorxar entre ells per tirar endavant els nomenaments.
La sentència no és ferma i s'hi pot interposar recurs d'apel·lació davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de 10 dies.
