L'agró roig és una espècie de la família dels ardeids que acostuma a fer nius en canyissars i que cada primavera torna de l'Àfrica per criar entre la vegetació aquàtica, on troba tranquil·litat i abundància d'aliment.
Als Aiguamolls hi troba un lloc ideal per reproduir-se i, de fet, s'hi té comptabilitzada una població important, però enguany, amb l'abundància de pluges de l'hivern i la primavera, s'ha assolit una dada històrica, en concret amb 80 parelles reproductores.
"Busquen llocs tranquils com els canyissars, però també volen elevats nivells d'aigua no només per reproduir-se sinó també per garantir-se el menjar", explica el director del parc, Ponç Feliu. Aquestes condicions són precisament les que s'han donat aquest any i això ha permès que s'hi hagin establert unes vuitanta parelles.
De fet, des que es tenen registres, l'any 1993, no s'havia registrat una dada tan bona. "Les condicions han estat molt bones, el nivell d'aigua ha estat alt i, tot i que ara fa molta calor, encara vivim de l'aigua acumulada a l'hivern", remarca el director del parc. El màxim registrat fins ara havia estat l'any 2020, quan van comptabilitzar 77 parelles. L'any 2024, en plena sequera, no van arribar a la trentena.
Per fer el recompte precís d'aquesta espècie i tenint en compte la dificultat d'accés, s'han sobrevolat amb dron els canyissars de les zones on acostumen a establir-se: la reserva integral de les Llaunes, però també en alguns punts dels Estanys i de Palau.
Gràcies a aquest sistema de recompte, també han detectat dues parelles de Bernat Pescaire. Es tracta d'una espècie que no criava als Aiguamolls i ara també s'hi ha establert. Les bones condicions als Aiguamolls també han permès una bona dada del cens d'altres espècies com les fotges o els cabussets. "Hi ha hagut una bona gestió per a la tranquil·litat d'aquestes espècies, però sobretot aigua", remarca Feliu.
"L'aigua és clau als Aiguamolls perquè espècies aquàtiques com els agrons, com els martinets, els cames llargues, els cabussets o les fotges. El que volen és aigua, no només per reproduir-se, sinó per tenir llocs amb hàbitats adequats per poder fer el niu i per l'alimentació", insisteix Ponç Feliu. De fet, les pluges d'aquest any han permès tenir millors dades que abans de la sequera en algunes espècies.
