L'Institut d'Assistència Sanitària va impulsar la iniciativa ara fa un any com a prova pilot al Gironès i el Pla de l'Estany.
L'objectiu és atendre els pacients en el seu entorn familiar i social i reduir així "l'estigma i el trauma" que suposa un ingrés hospitalari.
Del total de 72 casos tractats, un 47,8% han estat per trastorns afectius; un 29,9% per trastorns psicòtics i el 22,3% restant per ansietat i altres problemes de salut mental. Els casos són derivats des de centre de salut mental, on es fa un seguiment ambulatori del pacient.
El programa està format per un psiquiatre i dos diplomats en infermeria que atenen uns deu casos simultanis.
L'hospitalització domiciliària oscil·la entre les dues i les sis setmanes, amb més freqüència inicial de visites diàries que van disminuint progressivament a un o dos dies a la setmana.
Els professionals fan un tractament farmacològic, psicoterapèutic i la inclusió de la família. Es coordinen amb el centre de salut mental de la persona atesa i d’altres dispositius de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions, si ho consideren necessari, hi incorporen altres recursos com ara els grups d'ajuda mútua, els grups de veus o centres ocupacionals.
El psiquiatre de l'equip, Nayef Fadel, assegura que la clau del sistema és la intervenció "individualitzada i flexible, pactada amb la persona, que es presta al tractament de manera voluntària". "El que podem arribar a fer amb la persona al lloc on viu difícilment es pot fer en un entorn hospitalari", afegeix.
El programa d’hospitalització domiciliària forma part del desplegament de nous recursos comunitaris que l'Institut d'Assistència Sanitària va posar en marxa a finals del 2017.
S'hi sumen, entre d'altres, els set equips PSI (Pla de Serveis Individualitzats), un programa d'atenció individualitzada dirigit a persones que tenen un trastorn mental sever.
