L'acusat va ser tutor de la menor durant el curs 13-14 a l'institut de Caldes. La víctima té reconegut un trastorn de l'aprenentatge i el desenvolupament que li suposa una disminució del 33% de les seves capacitats.
El tribunal recull que el trastorn "no li impedeix tenir plena autonomia en la presa de decisions, incloent-hi l'àmbit de les relacions sexuals". Tot i això, apunta que té "certa immaduresa" en les seves relacions interpersonals.
La sentència de la secció tercera de l'Audiència de Girona, de la qual ha estat ponent el magistrat Ildefons Carol, conclou que l'estiu després d'acabar el curs, el professor i la denunciant es van trobar en cinc ocasions en un bosc proper al cementiri de la població, a la urbanització Aigües Bones.
"No s'ha acreditat que en cap de les cinc trobades mantinguessin relacions sexuals o tinguessin algun contacte de caire sexual", recull la sentència que absol el professor, tal com sol·licitava el seu advocat Christian Salvador.
A l'hora d'absoldre, el tribunal es basa sobretot en la declaració de la denunciant, que al judici es va fer enrere i va assegurar que s'havia inventat els abusos. "Ara nega de forma taxativa que hi hagués cap mena de relació o contacte sexual entre ells", exposa el tribunal.
Al judici, la noia va justificar el canvi de versió dient que se sentia "molt pressionada pel seu entorn" –que ja havia denunciat el professor pels missatges de contingut sexual- i que estava "enamorada" de l'acusat. La sentència argumenta que com que el professor la rebutjava però "li seguia la corrent", "no resulta en absolut inversemblant" que l'aleshores menor "expliqués allò que pensava que volia que succeís".
La sentència també determina que els missatges que els professor i l'alumna s'intercanviaven a través de les xarxes socials i per Whatsapp corroboren que mantenien una "sorprenent –per dir-ho amb suavitat- relació" però no demostren que acabessin mantenint relacions sexuals. També perquè en cap moment es va fer una exploració ginecològica a la menor que confirmessin els abusos.
En aquest punt, el tribunal critica que la fiscalia en cap moment va acusar el professor de "seduir, per activa o per passiva, una adolescent amb problemes de retard cognitiu, confiada al seu càrrec com a tutor, ni de comportar-se amb ella com un altre adolescent en zel". "Només se li imputava que, sabent de la seva edat i condició mental, hagués mantingut relacions sexuals", subratlla la sentència.
L'Audiència de Girona també carrega contra la inspecció educativa perquè quan es va destapar que s'intercanviaven missatges de contingut sexual, i havent dit el professor a companys de feina que s'havien fet un petó als llavis, es va limitar a "posar pautes de conducta" com ara recomanar-li a l'acusat que mantingués la distància amb la menor.
"Hauria d'haver-se donat lloc a una intervenció molt més radical", apunta la sentència. "No tenim competència al respecte, i a més els fets potser ja es troben prescrits des d'un punt de vista disciplinari, però es fa difícil pensar altra cosa davant els missatges que figuren a la causa", conclou el tribunal.
La sentència posa com a exemple diferents missatges com ara un on el professor deia "potser farà una mica de ma al principi però poc a por hauria d'anar convertint-se en plaer", "ja has imaginat en quina postura t'agradaria fer-ho" o "ho vull tot, petons i tocar, i a la que pugui et faig passar davant".
La sentència no és ferma i es pot recórrer interposat recurs de cassació al Tribunal Suprem.
