El jutjat ha admès a tràmit la querella presentada per l'advocada de la Generalitat i ha acceptat que es personi com a acusació popular en la demanda col·lectiva per les càrregues de l'1-O.
La demanda va ser presentada pels ajuntaments de Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva.
La querella es dirigeix contra els agents que van actuar durant els operatius, els seus comandaments i els responsables polítics dels mateixos. D'ella en pengen diverses peces separades en les quals s'hi van incorporar les denúncies interposades pels ferits aquell dia, unes 200.
El maig de l'any passat, el jutjat d'instrucció número 2 va admetre a tràmit la querella, recolzada pels advocats voluntaris però fa unes setmanes el col·lectiu va denunciar públicament "gravíssimes dilacions" en la instrucció del cas.
Entre elles, la transcripció de les comunicacions entre els agents de la policia espanyola i la Guàrdia Civil. Els advocats afirmen que les que van arribar al jutjat no serveixen perquè just abans de les càrregues els agents utilitzaven canals alternatius.
Denuncien que el jutjat, en comptes d'investigar aquests canals, ha demanat noves transcripcions i informes als Mossos d'Esquadra sobre aquelles comunicacions que ja se li van aportar.
També reclamen que citi a declarar com a investigats els policies i guàrdies civils a qui ja s'ha identificat i que són prop d'una dotzena.
Els advocats van explicar, per exemple, que se sap la identitat de quatre agents que van carregar al col·legi Bruguera, o d'un altre que ho va fer a l'Ernest Lluch. A més, a la càmera Go Pro que la policia estatal va perdre al col·legi Verd, hi apareix el nom d'un comandament del cos.
