La querella col·lectiva per les càrregues policials de l'1-O es dirigeix contra els agents que van actuar, els seus comandaments i els responsables polítics de l'operatiu.
El jutjat d'instrucció 2 de Girona citarà a declarar aquest abril els guàrdies civils i policies investigats per les càrregues del dia del referèndum. S'hi denuncien tortures, lesions i delictes contra els drets individuals.
La querella la van interposar els Ajuntaments de Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva amb el recolzament dels advocats voluntaris. D'ella també en pengen diverses peces separades, una per a cada col·legi electoral, que és on s'hi incorporen les denúncies dels més de 200 ferits per les càrregues.
La querella es va admetre a tràmit el maig de l'any passat. Però ara fa pocs dies, precisament, els advocats voluntaris van entrar un escrit de queixa al jutjat criticant que la instrucció arrossegava "gravíssimes" dilacions. Entre d'altres, perquè encara no s'havien citat a declarar com a investigats aquells agents a qui els ferits per les càrregues ja havien identificat (adjuntat fotografies seves o el número de TIP a les denúncies).
Els advocats precisaven que ja se sabia la identitat d'una dotzena de policies i guàrdies civils. Entre aquests, quatre que van carregar al col·legi Bruguera de Girona o un altre que ho va fer a l'Ernest Lluch. A més, a la càmera Go Pro que la policia estatal va perdre al col·legi Verd, hi apareix el nom d'un comandament del cos.
Ara, el jutjat d'instrucció, en una interlocutòria, assegura que les diligències que encara queden per practicar no poden "condicionar" la pràctica de "diligències transcendentals" com la declaració dels investigats. I per això, ja avança que els citarà aquest mes d'abril. Per una banda, per raons d'agenda; i per l'altra, per garantir el seu dret a defensa (perquè els advocats que assisteixin els agents tinguin temps per mirar-se la causa).
Aquesta interlocutòria, però, no és l'únic escrit que el jutjat d'instrucció ha emès en relació a la queixa que li van fer arribar els advocats voluntaris. En paral·lel, la jutgessa –que ara ha canviat, perquè és substituta- també ha dictat una providència. En aquest cas, centrada en les converses que policies i guàrdies civils van mantenir durant l'operatiu del referèndum.
D'entrada, la jutgessa ordena als Mossos d'Esquadra que agafin totes les transcripcions –que precisament van aportar els advocats voluntaris- i que les analitzin amb detall, destacant tot allò "que faci referència a l'ús de la força". A més, demana que, si es pot, s'identifiqui el TIP dels qui mantenien "converses rellevants" (en referència a les càrregues) o que es miri quines rutes van seguir les diferents unitats.
En especial, però, la jutgessa ordena als Mossos que destaquin aquelles converses en què s'evidenciï que policies i guàrdies civils saltaven a canals de comunicació alternatius, que mirin d'identificar quins són i "si hi ha possibilitat d'accedir a aquestes comunicacions". Segons recull la providència, els Mossos tenen un termini de quinze dies per aportar l'informe.
