El fiscal va sol·licitar al jutjat que l'investigat pel doble crim de Susqueda, Jordi Magentí, se sotmetés a un polígraf cerebral.
La prova de Potencial Evocat Cognitiu P300, coneguda popularment com a test de la veritat, consisteix en presentar al sospitós un seguit d'imatges i àudios de forma aleatòria –algunes relacionades amb els fets- i comprovar en quines d'elles es registra una reacció neurològica.
La fiscalia apuntava que es tracta d'una prova "innovadora" però que té "gran acceptació" als Estats Units. També argumentava que esta recolzada per "nombrosos estudis científics que n'avalen la validesa" i que s'ha fet servir en altres ocasions a l'estat espanyol.
La defensa de Magentí, per contra, considerava que es tracta d'una "extravagància processal" i que no servia per obrir noves línies d'investigació.
Ara, el jutjat d'instrucció 2 de Santa Coloma de Farners ha respost denegant la petició de l'acusació pública. Es tracta d'una decisió que no és ferma i fonts de la fiscalia indiquen que interposaran recurs perquè l'Audiència de Girona tingui l'última paraula sobre si procedeix o no acordar aquesta prova, que ha de comptar amb l'autorització de l'investigat.
El jutjat argumenta d'entrada que la prova no es pot admetre perquè no és "pertinent ni útil" per a l'esclariment dels fets i, a més, subratlla que no està emparada per l'actual Llei d'enjudiciament criminal.
Però el jutjat no es queda aquí, també exposa que hi ha "diverses característiques de la prova" que en descarten "la utilitat" i detalla que podria implicar "introduir una prova amb una eficàcia i un grau d'encert que no està comprovat" i pot ser "insuficient".
En aquest sentit, també subratlla que Jordi Magentí ja ha tingut accés a la causa –després que s'aixequés el secret de sumari- i que això podria afectar al grau d'encert i d'eficàcia de la prova. "Si hi hagués una resposta positiva, el motiu podria ser que l'investigat hagués examinat les diligències", diu.
A la interlocutòria, el jutge subratlla que "es desconeix quina és la taxa d'error o d'encert" de la prova de Potencial Evocat Cognitiu P300. Afegeix que no hi ha "unanimitat" entre la comunitat científica sobre aquest aspecte, que el seu ús no està protocolaritzat i que tampoc se sap "quina pot ser la influència en el resultat de prova de circumstàncies com l'edat o malalties mentals". De fet, la defensa ja va posar en dubte la possible validesa d'aquesta prova perquè Magentí té una "patologia mental diagnosticada".
"Tots els interrogants que planteja la diligència sol·licitada fan que la versemblança o grau d'encert de les conclusions es desconeguin", apunta el jutjat que afegeix que això, la manca de consens sobre la validesa de la prova, obliga a descartar-la perquè "no es podran valorar els resultat i, en conseqüència, no serà concloent per a l'aclariment dels fets".
Aquesta és l'única del gruix de diligències sol·licitades pel fiscal que el jutjat ha descartat. La resta, les ha acceptat. Entre les altres proves, hi ha que s'acordi una comissió rogatòria als Estats Units, a través del magistrat d'enllaç, per aconseguir que Google aporti tota la informació de l'historial de navegació dels mòbils de les víctimes.
El fiscal detalla que la impossibilitat de tenir accés a la "totalitat" de la informació dels terminals ha provocat que, en aquest moments de la investigació, no es pugui donar una "explicació lògica" al recorregut que van fer les víctimes.
També sol·licita a la Unitat Central de Persones Desaparegudes dels Mossos d'Esquadra que localitzi totes les persones que tenen masies o immobles, tant habitats com deshabitats, al voltant del pantà per esbrinar si el dia 24 d'agost estaven a la zona o que els Mossos, amb l'ajuda d'una empresa externa, facin les immersions al pantà per intentar localitzar l'arma de foc amb la qual van matar els joves i els objectes personals de les víctimes que no s'han trobat (com els telèfons mòbils o uns drons que duien).
La defensa de Jordi Magentí, encapçalada pel despatx Salellas Advocats, ha detallat que presentarà un recurs per demanar que aquestes proves es facin per pèrits judicials insaculats, és a dir, que es determinin de manera aleatòria i que no recaigui específicament en les unitats dels Mossos que han intervingut fins ara en la investigació.
Segons la defensa, és per "garantir que la prova es practica amb plena objectivitat" i no amb l'únic objectiu de "contraargumentar" la resolució dictada per l'Audiència de Girona el 28 de desembre passat deixant en llibertat Magentí per falta de prova incriminatòria. "Una resolució que no ha agradat a la fiscalia i a la unitat d'investigació", subratlla la defensa.
Els advocats de l'investigat sostenen que les proves sol·licitades per la fiscalia "no tenen per objectiu investigar els fets de forma oberta" sinó només rebatre els arguments de la secció quarta de l'Audiència.
