El TSJC confirma que Mohamed Belhadi, defensat pel lletrat Sergio Noguero, no va ser un dels dos homes que van propinar una pallissa mortal a un jove a l'exterior de la discoteca Caribbean.
L'alt tribunal català rebutja els recursos interposats pel fiscal i l'acusació particular que al·legaven que el veredicte del jurat popular no estava suficientment motivat i contenia argumentacions "contradictòries" que no eren "ni lògiques ni raonables"
"El jurat va arribar a la conclusió que l'acusat va perseguir la víctima, la va fer caure a terra i li va propinar algun cop", subratlla la sentència que afegeix, segons el veredicte, després d'això Belhadi va marxar i no va participar en l'atac mortal.
"El fiscal no s'explica que el jurat hagi decidit que aquest acusat no va participar en l'agressió a la víctima, cosa que el convertiria en coautor de l'assassinat", apunta el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
La sentència, però, conclou que "no és cert que el veredicte no s'hagi motivat suficientment" a l'hora de condemnar Taoufik El Yassini i absoldre Mohamed Belhadi pel delicte d'assassinat.
La sala al·lega que el jurat popular reconeix que Belhadi va fer la traveta al jove fins que El Yassini i un altre "individu" van arribar al lloc i el van començar a apallissar contra un mur. "El jurat sí que va considerar provada la intervenció d'un individu no identificat", apunta el tribunal que sosté, però, que el jurat es va basar en declaracions de testimonis per concloure que no era Belhadi, que ja havia marxat.
Per això, la sentència avala que l'Audiència de Girona absolgués Belhadi del delicte d'assassinat i només li imposés una multa de 180 euros per un delicte de lesions lleus.
La defensa de Mohamed El Yassini també va interposar recurs contra la sentència, unes al·legacions que el TSJC també ha descartat confirmant 16 anys de presó per assassinat.
Entre altres, el lletrat Joan Pere Zapata qüestionava la concurrència de la traïdoria i argumentava que el jurat popular no va estimar circumstàncies atenuants com l'arravatament o la legítima defensa perquè la víctima va atacar primer l'acusat fent-li un tall a la cara o la intoxicació per ingesta de drogues i alcohol.
La sentència exposa que la víctima va morir a l'hospital tres dies després de la pallissa però ressalta que això no vol dir que, en el moment de l'atac, l'acusat no sabés que el podia matar sobretot "quan l'acció consisteix en colpejar repetidament el cap de la víctima a cops de puny i, sobretot, a patades". "Qualsevol persona ha de saber que pot produir la mort o almenys acceptar aquest resultat", conclou el TSJC.
