L'històric pont del Dimoni torna a unir els barris de Santa Eugènia i Sant Narcís. L'Ajuntament tanca així un deute històric amb els veïns.
Durant dècades havien reclamat poder recuperar aquest llegat medieval.
Del pont primigeni, que datava del 1357, se'n conservaven un centenar de dovelles. Una d'elles forma part de l'altar de la parròquia de Santa Eugènia, però les altres s'havien guardat (primer al cementiri i després als magatzems municipals). Ara, aquests carreus ja tornen a formar part de l'arc del pont, que conserva la fisonomia que tenia al segle XIV.
Aquesta tarda, els operaris s'afanyen a fer els darrers retocs –queda posar la barana- abans el pont no s'obri. Es preveu que, a partir d'aquesta mitjanit, tots aquells qui ho vulguin ja podran passar-hi per creuar el Güell. S'hi accedeix a través de dues rampes situades a banda i banda de la passera.
Per arribar fins aquí, però, han hagut de passar dècades. El pont es va desmuntar al juliol del 1968, amb la promesa de reconstruir-lo més endavant. Però no va ser fins al 2011 que l'Ajuntament de Girona va encarregar el projecte. I van haver de passat set anys més, fins al març del 2018, abans no comencessin les obres.
La reconstrucció del pont, que ha costat 408.012 euros, ha combinat la tecnologia moderna amb tècniques constructives tradicionals i medievals. El pont el formen dos arcs laterals fets de formigó, les dovelles del segle XIV i una paret de maçoneria tradicional. En total, el centenar de dovelles han permès reconstruir un 70% de l'arc tradicional del pont. La resta, s'ha substituït per estreps de formigó.
El pont del Dimoni original estava situat uns metres més enllà del lloc on ara s'ha reconstruït. En concret, a l'extrem oest de l'actual plataforma que creua el Güell i que fa de nexe entre el passeig d'Olot, el carrer riu Güell i el de la Mare de Déu de la Salut.
Entre els veïns de Santa Eugènia que aquesta tarda s'han apropat a veure l'acabament de les obres, imperava la satisfacció. Tots coincidien a dir que es tanca un deute històric amb el barri. Però a partir d'aquí, hi ha diversitat d'opinions.
"M'agrada que s'hagi recuperat, però jo tinc fotos del pont vell i hi ha molta diferència", deia la Núria, una veïna. "M'agradarà tornar-hi a passar, però ho veig més com un símbol que no pas perquè tingui utilitat", afegia en Josep, un altre veí, recordant que a pocs metres hi ha l'altra passera. "Jo l'hauria reconstruït allà on era abans, al mig de la rotonda del passeig d'Olot, encara que allà no creués el riu", opinava.
En Manel Mesquita, un dels veïns que més ha lluitat perquè es reconstruís el pont, subratllava que la reconstrucció permet "veure clarament què és allò nou i allò original". Mesquita espera que ara el barri es torni a "fer seu" el pont del Dimoni, que deu el seu nom al fet que, durant l'Edat Mitjana, a la gent "li costava molt entendre que existissin ponts que no s'aguantessin amb pilars al mig, sinó que fos amb la tensió dels arcs".
L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, que també ha visitat el pont del Dimoni amb els veïns, ha subratllat que la reconstrucció no només recupera "un element patrimonial". "També recupera llaços entre barris i permet satisfer els veïns i entitats que, durant anys i anys, l'havien reivindicat", ha conclòs.
