Deu policies locals de Platja d'Aro han recorregut a la justícia per reclamar els diners que entenen que els hi pertoquen en concepte de plus de "productivitat pactada".
D'entrada, els agents van reclamar l'import a l'ajuntament però, com que no els hi van donar la raó en la majoria dels casos per silenci administratiu, han interposat recursos contenciosos administratius.
Els assumptes s'han jutjat als diferents jutjats de la matèria que hi ha a Girona i, segons fonts judicials, en totes les sentències dictades fins ara els jutjats han estimat les pretensions dels agents, tot i que rebaixant l'import dels diners reclamats inicialment.
Una d'aquestes sentències subratlla que no és el primer cop que els jutjats contenciosos administratius "es veuen amb l'obligació" de resoldre peticions de diferents agents de la Policia Local de Platja d'Aro amb objectius i fonaments "pràcticament idèntics" per avalar el dret a l'abonament de la "productivitat pactada".
En aquest punt, el jutjat assenyala fins a cinc sentències dictades entre els anys 2014 i 2018 sobre el mateix afer i es fa seus els arguments segons els quals, ja anteriorment, els jutjats han donat la raó als agents i han resolt que l'ajuntament ha de fer efectiu el cobrament dels diners fixats en sentència.
En concret, les sentències conclouen que hi ha disparitat de criteris en les nòmines dels agents –depenent de l'any d'ingrés al cos- i que això fa que es lesioni "el dret fonamental a la igualtat retributiva". També tenint en compte resolucions anteriors, els jutjats fixen imports que poden arribar fins als 6.000 euros.
Fonts properes als agents lamenten que, tot i tenir sentències que els donen la raó ja des del 2014, l'ajuntament no hagi vehiculat les reclamacions administratives, fent que el cas torni a arribar als jutjats. I també critiquen que l'ajuntament presenti recursos a algunes de les sentències obligant a anar a segona instància.
L'Ajuntament de Platja d'Aro recorrerà totes les sentències fins al Tribunal Suprem. L'equip de govern reconeix que durant un temps hi va haver "desajustos" en les nòmines dels agents però sosté que va ser com a conseqüència de l'entrada en vigor de la llei de pressupostos generals de l'Estat que congelava el salari dels treballadors públics i impedia continuar abonant aquest plus pactat als policies que van entrar al cos després del 2011.
L'equip de govern subratlla que el nou conveni amb els treballadors que va entrar en vigor el 2014 va posar punt final a aquestes "diferències econòmiques".
