A principis d'abril el jutjat ja va anunciar que citaria a declarar com a investigats "tots els membres del Cos Nacional de Policia i Guàrdia Civil" a qui els denunciants havien pogut identificar per número de TIP.
Ara, el jutjat ha fet un pas més i concreta el nombre d'agents a qui es pot atribuir alguna actuació denunciada pels afectats durant les càrregues.
En concret, el jutjat ha emès una interlocutòria on comunica als 23 policies nacionals que ja estan formalment investigats i anuncia que properament els citarà a declarar. Tots ells van actuar a diferents col·legis electorals de Girona ciutat durant el referèndum.
La interlocutòria recull que hi ha dos agents que van carregar en més d'un centre de votació. En concret, al Servei Municipal d'Ocupació, a la biblioteca Ernest Lluch i al col·legi Bruguera. A més, a dos altres policies que van anar a l'escola Verd els hi atribueixen haver colpejat "violentament" més d'un votant.
El jutjat identifica fins a 13 policies nacionals que van carregar al Verd. Entre les actuacions que descriu la interlocutòria, hi ha la d'un agent que va colpejar un votant i li va dir "aparta d'aquí catalufo de merda" després de saltar la tanca del col·legi. O la de tres més que van agredir un manifestant que "fins i tot estava inconscient".
Al Bruguera, la interlocutòria identifica cinc policies. Aquí la majoria de les víctimes que els van denunciar són dones. De fet, el jutjat, parafrasejant les declaracions de les denunciants, recull que un dels agents va dir explícitament "a per les dones" i descriu que van "riure-se'n d'elles", van donar cops de genoll, van estirar cabells i a una de les votants li va "prémer amb força el pit".
A l'institut Dalmau Carles hi ha quatre dels agents que van participar en les càrregues investigats. Una de les víctimes era menor d'edat i la seqüència de fets denunciats es repeteix amb cops de puny i puntades de peu propinats pels policies.
A l'Ernest Lluch hi ha un únic policia identificat que va donar un cop de porra a l'ull d'un dels votants. I al Servei Municipal d'Ocupació hi ha dos agents més. En aquest cas els denunciants van explicar que els agents van llançar expressions "catalanòfobes" com "separatas o rojos de mierda" i que donaven cops a l'estómac o que a un dels votants li van colpejar el cap contra el terra.
La querella col·lectiva, que recull les denúncies d'uns 200 votants, també descrivia agressions per part de la Policia Nacional al centre cívic de Pedret i al col·legi de Taialà. Aquí, però, el jutjat indica que "en aquest moment de la investigació, les parts no han identificat concretament cap dels suposats autors dels fets denunciats".
El mateix passa també amb els agents (en aquest cas guàrdies civils) que van carregar a primera hora a Sant Julià de Ramis (on havia de votar l'aleshores president Carles Puigdemont) i els que a la tarda van llançar gas pebre a Aiguaviva.
Els advocats voluntaris, però, no descarten que es puguin acabar identificant amb diligències pendents, com ara el visionat de les gravacions fetes per votants o amb les imatges de les càmeres gopro que duien els mateixos agents.
La portaveu dels advocats voluntaris, Judit Guirado, ha criticat el paper "proactiu" de la fiscalia al llarg de la instrucció que, assegura, ha entorpit el cas amb l'objectiu d'evitar "amb tots els mitjans" que arribés el moment en què els agents que van carregar contra els votants hagin de declarar com a investigats. La interlocutòria no és ferma i es pot recórrer.
"La fiscalia ho ha anat impugnant tot", ha lamentat Guirado. De fet, ha recordat que els advocats també van demanar identificar els responsables del dispositiu, una diligència que actualment està recorreguda per part del ministeri fiscal.
