Els tres comandaments dels Bombers estaven citats a declarar aquest dimecres a dos quarts d'onze del matí al jutjat d'instrucció 2 de Girona com a investigats pel comboi de protesta.
Han arribat poca estona abans, vestits d'uniforme.
Segons han detallat els seus advocats a la sortida de la declaració, dos dels comandaments s'han acollit al seu dret a no declarar. Només ha respost a les preguntes l'actual cap de la regió d'emergències de Girona, l'inspector Antoni Rifà. "Ha manifestat que el 2 d'octubre del 2017 era el cap de la regió metro nord, amb seu a Cerdanyola, i no de la de Girona", ha explicat l'advocat de la Generalitat, Joan Paredes, que l'ha assistit.
Segons Paredes, la confusió a l'hora d'imputar-lo és la resposta a un ofici de la Guàrdia Civil demanant informació: "Com que estava escrit en present, va contestar dient que el cap és ell i entenem que s'ha generat una mica de confusió". Fonts judicials han concretat que Rifà deixarà d'estar investigat a la causa properament i que el jutjat citarà a declarar l'aleshores cap de la regió, el sotsinpector Enric Cano.
Els fets que investiga el jutjat van tenir lloc el 2 d'octubre del 2017, just l'endemà del referèndum. L'origen de la investigació contra els tres comandaments dels Bombers després que la Guàrdia Civil denunciés en un atestat que, poc després de dos quarts de dotze del matí, un comboi de protesta va passar per davant de la comandància d'Emili Grahit.
Segons aquesta denúncia, el comboi el formaven set vehicles logotipats dels Bombers, "on viatjaven quinze efectius uniformats del cos" que portaven "cartells favorables al referèndum". Els vehicles dels Bombers haurien aparegut per un costat de l'edifici, amb les sirenes enceses i fent sonar clàxons, i quan es trobaven davant la comandància, els qui anaven a dintre van "fer diferents gestos i expressions" cap als guàrdies civils.
En concret, la investigació detalla que van proferir "insults, expressions de menyspreu" i van fer la botifarra. Després, el comboi va enfilar cap al centre de la ciutat. Segons la investigació, quan van arribar a la plaça del Vi, "un grup de persones van aclamar-los". Segons els advocats de la defensa, inicialment la denúncia era per incitació a l'odi però a la causa oberta no hi ha la imputació d'aquest delicte.
La investigació està oberta pels delictes de malversació de diners públics i abandonament de destí de funcionari. En el cas de la malversació, seria perquè els Bombers van utilitzar recursos propietat de la Generalitat destinats a apagar incendis i fer salvaments. "En el desenvolupament dels serveis de guàrdia no hi ha anar a realitzar injúries a cossos policials ni a actes públics de manifestació durant l'horari laboral", apunta la investigació, que també afegeix que van fer despesa de gasolina (que xifra en menys de 1.000 euros).
En relació a l'abandonament de destí, seria perquè "durant hores" la regió d'emergències de Girona no va comptar amb aquests efectius "i per tant no haurien pogut atendre qualsevol urgència".
La defensa dels dos comandaments que no han declarat, exercida pels lletrats Albert Carreras (advocats voluntaris de Girona) i Sergi Blázquez (drets.cat) assenyalen que hi ha un certificat que acredita que en cap moment van desatendre cap emergència. De fet, els advocats han apuntat que els Bombers no tenen per què estar permanentment al parc i que, quan en surten, ho fan necessàriament amb tot l'equip per si han d'atendre una urgència.
