El director de l'Agència de Residus de Catalunya, Josep Maria Tost, ha presentat aquest dimecres a Girona les dades dels residus municipals gestionats durant l'any 2018 a les comarques gironines.
Segons aquest balanç, la Garrotxa torna a ser la comarca on més es recicla i, a més, ha millorat resultats d'un any per l'altre. El 2018 la recollida selectiva va ser d'un 52,72%, un increment de 5,29 punts en relació al 2017.
Segons ha detallat Tost, la clau de l'èxit a la comarca és que diferents municipis han dut a terme, durant el 2018, diferents proves pilot per millorar la recollida selectiva. Ho ha fet amb models individualitzats de gestió de la brossa, com són el porta a porta i els contenidors tancats amb obertura mitjançant targeta.
Aquests sistemes permeten identificar la persona usuària i conèixer la tipologia de la brossa que genera. És per això que els ajuntaments poden associar una taxa justa a cada llar, premiant qui fa bé la recollida selectiva i fent pagar més a qui no ho fa. "Que qui més recicla pagui menys de taxa i que qui menys recicla pagui més", ha subratllat tots.
Prop de la Garrotxa se situa, en segon lloc, el Gironès, amb un índex de recollida selectiva del 48,26%. La mitjana de recollida selectiva de les comarques de la demarcació és d'un 42,76%. El Baix Empordà, el Pla de l'Estany i el Ripollès també superen la mitjana catalana de selectiva (41,76 %) i la que fa menys recollida selectiva és, un altre any, la Selva (38,97 %).
Segons Tost, hi ha molt marge de millora però sobretot costa més reciclar en aquelles comarques on hi ha més afluència de turisme. En concret, la Selva, l'Alt Empordà i el Baix Empordà generen molta més fracció resta per habitant que les altres comarques de la demarcació, un fet característic dels ens locals amb turisme.
La mitjana de fracció resta al Baix Empordà l'any 2018 va ser de 482 quilos per habitant i any, a l’Alt Empordà 488; i a la Selva 415. En canvi, la mitjana a Catalunya va ser de 304. Una de les vies per millorar els resultats, segons Tost, és l'adopció de plans de diagnòstic de la recollida selectiva per als ens locals i de plans específics adreçats als grans productors dels municipis –hotels, restaurants, càmpings–, posant-hi l'accent en la recollida de l'orgànica.
L'any passat es van generar a les comarques gironines un total de 488.443 tones de residus municipals, un 2,7% més que l'any 2017 (475.429 tones). Per càpita, la generació s'ha situat en 653 quilos per habitant l'any, per sobre de la mitjana catalana, que és de 505.
Tost ha destacat que "el creixement més important en la recollida selectiva ha estat en els envasos, potser per la conscienciació que s'està fent de l'impacte dels plàstics en el medi ambient" però també exposa que on cal posar més èmfasi, perquè va més enrere, és en l'orgànica
La Comissió Europea estableix que els països membres hauran d'haver arribat l'any 2020 a un objectiu d'un 50% de reciclatge sobre els residus generats. Un objectiu que incrementa gradualment cada cinc anys fins al 2035. Així, l'any 2025 caldrà arribar a un 55% de reciclatge, el 2030 un 60% i el 2035 un 65%. A banda, l'any 2035 no es podrà destinar més del 10% dels residus domèstics a dipòsit controlat. El director de l'ARC adverteix que els ajuntaments es poden enfrontar a sancions europees si no compleixen amb els objectius de reciclatge fixats.
En paral·lel a la presentació de les dades, l'ARC ha celebrat la primera de les sessions territorials programades per treballar en l'Avantprojecte de la nova llei de residus i d'ús eficient dels recursos, que ha de permetre alinear les polítiques que Catalunya haurà d'emprendre en els propers anys amb les establertes per la Unió Europea en matèria d'economia circular i contribuir a la lluita contra el canvi climàtic.
