El novembre del 2018 hi havia 706 habitatges amb llicència a la ciutat de Girona però, a la pràctica, només 260 estaven al mercat.
Això representa que a Girona només un 37% dels habitatges amb llicència d'ús turístic (HUT) estan actius.
Són dades d'un estudi que han elaborat investigadors de la Universitat de Girona sobre els discursos i debats socials del turisme. Segons explica un dels autors, Daniel Blasco, aquesta inactivitat podria donar-se perquè alguns propietaris s'han adonat que no és un negoci tan rentable i ho tenen en "stand-by" o bé "han demanat la llicència per si de cas" i preveient que més endavant el procés per obtenir-la sigui més complicat.
L'estudi s'ha fet des del Campus de Turisme de la UdG per encàrrec de l'Ajuntament de Girona i les conclusions es publicaran properament en un article en una revista internacional.
Segons la investigació, els discursos "turismofòbics" són idees i conceptes "importats" de Barcelona que es transmeten, per exemple, a través de plataformes veïnals en contacte amb d'altres que hi ha a Catalunya.
"L'activitat turística de Barcelona, de volum, pernoctacions i PIB no té res a veure amb la realitat a Girona i per tant els discursos no haurien de ser els mateixos, sinó sensiblement diferents", ha afirmat Blasco. Paraules com "massificació" o "gentrificació" s'estan utilitzant per a totes dues ciutats però, segons els investigadors, no es pot generalitzar i caldria fer matisos en cada cas.
Una altra de les idees recollides és que no es pot afirmar que l'activitat dels HUTs "repercuteixi negativament" en aspectes socioeconòmics de la ciutat com són els preus de lloguer d'habitatges, la identitat local o la transformació dels teixits productius. També s'observa com la legalització dels allotjaments és una pràctica en augment dels darrers anys .
Blasco ha exposat algunes d'aquestes idees durant el IX Simposi que ha organitzat l'Associació Turística d'Apartaments Costa Brava-Pirineu de Girona avui a Lloret de Mar durant una xerrada titulada 'Anàlisi i diagnosi de l'oferta d'allotjament turístic a Girona'.
El president de l'ATA, Lluís Parera, ha denunciat que les restriccions de llicències que estan impulsant alguns ajuntaments gironins, com Lloret de Mar, Begur i Tossa de Mar, el que fan és "fomentar" l'intrusisme en el sector.
"Es tracta de moratòries unilaterals que no permeten incloure les recomanacions que es fan des de l’Associació”, ha assenyalat. Parera ha afegit que les restriccions de llicències afecten de forma directa als professionals que actuen legalment i ha recordat que "no es donen de forma indiscriminada sinó segons el que marca la llei".
En una atenció a mitjans, ha explicat que estan en converses amb l'Ajuntament de Lloret de Mar per demanar que "flexibilitzin" la zonificació que s'ha fet de les llicències perquè han vist que la normativa local afavoreix zones que no són tan turístiques i que hi ha una bossa d'habitatges turístics que no tenen activitat i que altres operadors les podrien aprofitar si es donessin de baixa.
La demarcació és capdavantera en la legalització d'HUT a Catalunya. Actualment hi ha més de 36.500 unitats inscrites al registre de la Generalitat , una xifra que representa el 45% al país. D’altra banda, Parera ha fet una crida a la necessitat de diàleg polític, d’estabilitat i de recerca de solucions per a Catalunya per poder "seguir avançant i creixent" com a sector i país.
Durant la jornada també s'han lliurat els Premis Gironins d'Apartaments i Vil·les de Vacances per premiar la qualitat i excel·lència dels apartaments i la professionalitat dels gestors. S'han premiat vuit allotjaments turístics. El simposi, amb 160 inscrits, va dirigit a propietaris i gestors d'apartaments i també tècnics i responsables polítics.
