El d'aquest dijous era el darrer investigat del cos de Bombers per haver passat amb els camions l'endemà del referèndum de l'1-O per davant de la comandància de la Guàrdia Civil de Girona.
Segons aquesta denúncia, el comboi el formaven set vehicles logotipats dels Bombers, "on viatjaven quinze efectius uniformats" que portaven "cartells favorables al referèndum".
Els vehicles dels Bombers haurien aparegut per un costat de l'edifici del carrer Emili Grahit, i posteriorment van anar a la Plaça del Vi.
Els vehicles anaven amb les sirenes enceses i fent sonar clàxons, i quan es trobaven davant la comandància, els qui anaven a dintre van "fer diferents gestos i expressions" cap als guàrdies civils.
El 12 de juny passat, el jutjat ja va citar a declarar tres comandaments per aquesta causa. Dos d'ells es van acollir al dret a no declarar però l'aleshores cap de la Regió d'Emergències, Antoni Rifà, (a qui recentment ha substituït l'inspector Jordi Martín) sí que va respondre a les preguntes per concretar que en aquella data no ocupava el càrrec.
Per això, el jutjat va citar a declarar el 10 de juliol qui sí que era el cap de la regió, Enric Cano, el 2 d'octubre del 2017. Durant la seva declaració, va explicar, però, que aquell dia no estava de guàrdia i que, a més, les seves funcions com a responsable de la regió, d'acord al nou decret emès per la Generalitat, eren purament "administratives".
La investigació està oberta pels delictes de malversació de diners públics i abandonament de destí de funcionari.
En el cas de la malversació, seria perquè els Bombers van utilitzar recursos propietat de la Generalitat destinats a apagar incendis i fer salvaments. En relació al segon dels delictes, se'ls considera responsables de deixar el parc sense efectius en cas d'emergència.
