Malgrat haver passat una de les selectivitats més atípiques de tots els temps, l'Helena, la Sara, la Laia i la Paula s'han convertit aquest dimarts en les quatre estudiants gironines amb més nota d'enguany.
Concretament amb una qualificació de 9,8 i només una dècima per sota de la nota més elevada de tot Catalunya (situada en un 9,9).
Entre les primeres sensacions, la "sorpresa" acompanyada d'una gran dosi de "felicitat", ja que les quatre tenen pràcticament garantida l'entrada als estudis que volen cursar a partir d'aquest moment.
Dues de les estudiants amb més nota provenen de l'Institut de Santa Coloma de Farners i són germanes. Es tracta de l'Helena i la Sara Bonet que encara ara defineixen la situació de "surrealista", ja que, asseguren, "ningú s'espera que li hagi anat tan bé quan surt de l'examen". Una nota que els permetrà entrar a les carreres desitjades: medicina a la Universitat de Girona i periodisme a la Universitat Pompeu Fabra.
Les dues han assegurat que treure bona nota "no té cap secret", sinó que es basa en "l'esforç" i la "constància" que un mateix li dediqui, no només de cara a les proves finals, sinó també durant els dos anys que duren els estudis de batxillerat.
Una opinió compartida per la Paula Romo – estudiant de l'Institut Vicens Vives de Girona – que sosté que s'ha de mantenir el nivell de treball durant tot el curs. En el seu cas, també vol estudiar medicina a Girona, un fet que li ha servit d'incentiu "perquè la nota és molt elevada".
La darrera estudiant que completa el quartet és la Laia Conchillo, de l'Institut de Sant Feliu de Guíxols que gràcies al 9,8 obtingut farà genètica a la Universitat Autònoma de Barcelona. En el seu cas encara l'entrada a la universitat amb molta "il·lusió", però també certa "preocupació", ja que de moment no tenen massa clar com es desenvoluparan els estudis en funció dels possibles escenaris directament relacionats amb la covid-19.
I és que precisament part de la preparació per les Proves d'Accés a la Universitat (PAU), va coincidir amb el confinament domiciliari dels mesos de març, abril i maig. Una situació que els va provocar certs "nervis" però que no va suposar un "perjudici". Així ho recorda Romo, assegurant que un cop van "agafar la rutina" es van poder organitzar per portar-ho tot al dia. En aquest sentit, però, creu que s'ha de tenir una capacitat de treball marcada per la constància. "Hem hagut de treballar més" ha opinat.
De fet, per Conchillo el temps d'estudi no és tan important com la perseverança. En el seu cas, per exemple, explica que tenia molt clar des de feia molt de temps que volia estudiar genètica i durant tot el batxillerat va estar treballant per poder-ho aconseguir. Un fet que no és en absolut incompatible amb la resta d'activitats, "quedar amb els amics, la família o fer esport". I és que per ella tot és "compatible".
La universitat és el destí de totes quatre noies, però també en això comparteixen la "incertesa" amb què els ha tocat acabar una de les seves etapes educatives. Sense viatge de final de curs, ni tan sols graduació, les germanes Bonet no tenen ni idea de com començaran la universitat i sostenen que potser serà en part "presencial" i en part "telemàtica.
Un interrogant al qual se suma la logística d'entrar a un centre educatiu que no està a la mateixa localitat, com és el cas de Conchillo que tenia previst mudar-se de Sant Feliu de Guíxols a Barcelona. "Suposo que ja s'anirà veient com va tot i ens ho facilitaran al màxim" espera. També Romo, que ha defensat que si ja de per si "és un canvi molt gran" amb les conseqüències de la pandèmia, encara "ho serà més".
