Les proves, que es fan seqüenciades cada 15 dies, busquen evitar que la covid-19 entri a les residències i tingui l'impacte que hi va tenir en la primera onada.
El sistema permet detectar casos asimptomàtics entre el personal, que és qui més fàcilment pot introduir el virus en aquests centres.
Per fer-ho, els professionals d'infermeria dels equips d'atenció primària de referència de cada residència –els anomenats gestors de residències- s'han encarregat de fer la formació als professionals sanitaris dels centres residencials, als quals encarreguen la supervisió de les autopreses per garantir que el frotis nassal es faci correctament i la mostra sigui vàlida.
El sistema és senzill: s'han d'introduir el pal de mostra a uns dos centímetres a cada orifici nassal i el propi professional etiqueta el tub. D'aquesta manera, s'evita desplaçar a cada centre personal sanitari i el cribratge és més àgil.
Des dels CAP, a banda de la formació prèvia, s'assumeix tota la part logística i d'organització. En concret, preparen els fulls de petició de PCR, les etiquetes d'identificació de les mostres recollides, es prepara el material necessari per a les extraccions i es fa arribar als centres.
Els professionals d'infermeria d'atenció primària també es fan càrrec de la revisió dels resultats de les proves i de fer les notificacions dels casos positius a partir dels quals es prenen les mesures oportunes.
Per iniciar els cribratges, la Comissió de centres socials de caràcter residencial de la Regió Sanitària de Girona va fer una classificació de les residències segons si eren de prioritat alta (les que s'han de fer primer perquè no han tingut casos i, per tant, no hi ha immunitat comunitària i amb dificultat per sectoritzar) o de prioritat baixa (les que ja havien tingut molts casos i, per tant, una immunització interna).
A partir d'aquesta classificació, els professionals que s'encarreguen de les residències de cada equip d'atenció primària han calendaritzat la realització de les automostres per garantir que es facin de manera esglaonada i facilitar, així, el processament posterior de les mostres al laboratori.
A Catalunya es va començar amb les proves de cribratge de la covid-19 amb frotis naso-faringi, després es va passar al frotis nasal i ara s'ha ampliat a l'automostra. Posar en marxa el sistema permet millorar en eficiència i capacitat del cribratge, malgrat que es perdi certa sensibilitat de les proves.
