El segon judici pels disturbis postsentència a Girona ha acabat en sentència condemnatòria, però a mitges. La fiscalia sol·licitava 9 anys de presó per desordres públics agreujats, atemptat a agents de l'autoritat i danys.
La sentència de la secció quarta de l'Audiència de Girona, de la qual ha estat ponent el magistrat Daniel Varona, condemna Mohcine El Mesbahy i Abdessabour Al Youbi per desordres públics agreujats però els absol dels altres dos delictes.
El tribunal argumenta que, arran de la sentència del Tribunal Suprem coneguda popularment com "la sentència del procés", es van convocar durant diversos dies mobilitzacions de protesta a diferents ciutats catalanes, entre les quals Girona. En aquest context, la tarda del 18 d'octubre del 2019, hi va haver "un seguit de manifestacions i mobilitzacions, algunes d'elles violentes, a diferents punts de la ciutat".
Al punt de la mitjanit, exposa la sentència, unes 300 persones es van desplaçar des de la Devesa fins a l'entrada dels Jutjats de Girona, a l'avinguda Ramon Folch, aprofitant que en aquell moment no hi havia unitats d'antiavalots a l'edifici. "Van llançar tot tipus d'objectes i, en particular, pedres i trossos de paviment que havien rebentat prèviament amb l'objectiu d'aconseguir munició per al llançament d'objectes", recull la sentència.
El tribunal descriu aquesta acció com a "tumultuària" i remarca que, durant el llançament de pedres, un agent dels Mossos d'Esquadra va rebre un impacte de roc al braç: "De seguida va ordenar als agents que es trobaven a la porta de la seu judicial que es refugiessin a l'interior". Segons la sentència, el "llançament indiscriminat de pedres" va continuar, provocant danys a dos vehicles policials logotipats que hi havia davant els jutjats.
L'Audiència, però, apunta que no s'ha pogut acreditar l'autoria "material" dels llançaments que van impactar contra els cotxes i contra el policia. "Els acusats van participar en el llançament de pedres contra la seu judicial, però no s'ha pogut acreditar que formessin part del primer grup de persones que van causar la lesió al braç a l'agent ni els danys als vehicles policials logotipats", remarca el tribunal.
A l'hora de condemnar-los per desordres públics, l'Audiència recull que la "principal prova de càrrec" contra els dos encausats és la declaració de tres agents dels Mossos d'Esquadra que els van identificar. Unes declaracions, diu el tribunal, "coherents, persistents" i coincidents entre els tres policies que, al judici, van explicar que havien pogut reconèixer els dos encausats perquè ja els coneixien d'altres actuacions policials i també van dir que els havien vist clarament llançant pedres "amb una trajectòria" cap a l'edifici judicial.
A més, no dona credibilitat a les versions exculpatòries dels dos processats, defensats pels lletrats Joan Pere Zapata i Jordi Ros, que al judici van assegurar que no havien format part dels aldarulls i van acusar els policies d'atribuir-los els fets "sense proves".
En aquest punt, però, la mateixa sentència puntualitza que cap dels policies va poder "assegurar" que algun d'aquests rocs impactés contra el braç del mosso d'esquadra que va patir lesions ni contra els cotxes aparcats: "Ni sabem on van impactar els llançaments de pedres que van realitzar, ni tenim la certesa que, en el moment de realitzar-los, hi hagués algun agent de policia encara a l'exterior de la seu judicial", argüeix la sentència que determina que això fa "impossible fonamentar la condemna pretesa pel ministeri fiscal".
En relació a la petició de la fiscalia a l'escrit d'acusació on sol·licitava que es substituís la pena de presó per l'expulsió del país, l'Audiència ho descarta perquè considera que seria una mesura "desproporcionada".
Mohcine El Mesbahy era l'únic acusat pels disturbis postsentència que continuava en presó preventiva. La sala recull que va ingressar al centre penitenciari el 19 d'octubre del 2019 i, per tant, ja ha complert "gran part" de la pena. Tot i això, no es preveu que surti en llibertat perquè actualment està complint una altra condemna per robatori.
En relació a l'altre processat, Abdessabour Al Youbi, l'Audiència exposa que té un arrelament "rellevant" al país, amb contracte laboral indefinit, parella i fill. "La sala considera que aquest arrelament permet considerar desproporcionada l'expulsió", conclou el tribunal.
La sentència no és ferma i es pot recórrer interposant recurs.
