L'estudi es va fer entre agost i setembre de l'any passat a totes les comunitats i explora les conductes del jovent abans de la pandèmia, durant i després d'aquesta en una desena d'àmbits.
El director clínic de l'estudi i d'Amalgama7, Jordi Royo, ha afirmat que era d'esperar que els comportaments dels adolescents empitjoressin després del confinament a causa de la situació estressant que es va presentar a nivell social el març del 2020.
Un estudi anterior de l'entitat va revelar que més del 50% de famílies que convivien amb adolescents d'edats compreses entre els 14 i 18 anys reconeixien haver-ho passat "molt malament" durant el confinament, alhora que destacaven les poques eines al seu abast per a fer front a segons quines situacions de malestar familiar.
L'estudi apunta que una de les seqüeles que més condiciona en l'actualitat els pares d'adolescents és el tema de l'aïllament, que ha augmentat un 13,6% a Catalunya segon l'estudi.
El 77,4% dels pares enquestats asseguren que el seu fill va patir aïllament durant el confinament i un 60,5% afirmen que la situació es manté ara. En aquest sentit, Royo ha explicat que quan un adolescent presenta comportaments com no voler sortir de la seva habitació durant més de sis mesos, es pot considerar que hi ha un trastorn psicopatològic, que ha previst que augmentarà.
"Segurament al fet de l'aïllament se li suma un altre problema com l'addicció a les pantalles i aquesta addicció ha de tractar-se com la resta, amb un procés de deshabituació que, en la seva majoria, passa per l'ingrés residencial", assegura.
D'altra banda, l'estudi revela que el 47% dels adolescents no col·labora en les tasques domèstiques, percentatge que va superar el 55% durant el confinament. L'increment és de gairebé el 8%. Royo alerta que ser "laxos" en aquest tema "els proporcionarà excusa per a exigir permissivitat també en altres temes importants".
A més, el 56,2% té mals hàbits alimentaris, un 6,12% més que abans del confinament. En aquests casos, Royo afirma que cal establir criteris sans d'alimentació i dur-los a terme "escrupolosament" i amb la implicació de tota la família.
El consum de tabac ha crescut i els catalans són els adolescents més fumadors respecte a la resta de l'Estat. En concret, eren un 12,10% els joves que fumaven, van passar a ser el 15,3% durant el confinament i ara representen el 17,1%.
Pel que fa a l'alcohol, el creixement és encara més notori, de gairebé un 6,5%: del 7,60% pre-confinament al 14,1% del post, passant per un 10% durant. En canvi, el consum de marihuana es manté, després del descens del confinament i revela que el 2,4% dels joves fuma marihuana o cànnabis.
Davant un nou confinament, el 58% dels pares i mares entrevistats a Catalunya asseguren que tindrien major predisposició a demanar ajuda professional. El 76% creu que hauria de demanar ajuda psicològica, el 54% educativa i el 22,40% mèdic-psiquiàtrica.
Tot i això, el 49% consideren que la seva funció seria encara més complicada en un nou confinament del que ho va ser durant el primer. De fet, un nou confinament total es planteja com una situació "desbordant" per a més de la meitat dels entrevistats i és que el 48% es mostra convençut que el clima familiar empitjoraria.
