L'Audiència de Girona ha absolt el professor d'hípica de Vilallonga de Ter que s'enfrontava a 3 anys de presó per tocar el cul a una menor alumna seva.
"L'acusació es fonamenta en el testimoni de la víctima, i el tribunal considera que aquest testimoni no arriba al llistó de fiabilitat suficient, tenint en compte a més que les altres proves practicades no contribueixen a assolir el grau de convicció necessari per desvirtuar el dret a la presumpció d'innocència de l'acusat", conclou la sentència de la secció tercera de l'Audiència de Girona, de la qual ha estat ponent la magistrada Sonia Losada.
La sentència considera provat que cap a les 16.15 hores del 19 de gener del 2019 el processat es trobava a la seva hípica de Vilallonga de Ter quan la menor, que llavors tenia 15 anys, va entrar a la zona de quadres per tocar l'euga que solia muntar. Com que l'animal no es deixava, l'acusat li va dir que entrés dins l'estable per ensenyar-li com tocar-la "sense perill" i aconseguint que el cavall "es tranquil·litzés".
Un cop dins la quadra, el professor d'hípica va tancar la porta. L'Audiència determina que "no ha resultat provat" que, aprofitant aquest moment, el processat "abracés, fes un petó a la galta i toqués en dues ocasions les natges" de la menor.
La sentència recull que la menor ha incorregut en contradiccions en les diferents declaracions que ha fet al llarg del procediment. I no només en aquells aspectes que puguin quedar diluïts en la memòria pel pas del temps i pel trauma que li haguessin pogut causar els suposats abusos. "La sala no pot apreciar que l'element nuclear es mantingui inalterable en les diferents declaracions que presta", argumenta el tribunal que sosté que ha donat diferents versions sobre com van ser els presumptes tocaments.
La sala també exposa que la mateixa menor, tan bon punt va sortir de la zona de quadres, va apuntar que potser havia "mal interpretat" l'acusat. "El dret a presumpció d'innocència no pot decaure per una sensació, i més quan la conducta de l'acusat pot venir motivada pel fet d'estar a prop del cavall amb la finalitat d'evitar que fes algun gest que pogués lesionar la menor", afegeix la sentència que considera que "no es pot desdenyar" aquesta possibilitat, sobretot tenint en compte les dimensions de la quadra i les del cavall. Unes mides que "necessàriament obligaven a mantenir una proximitat física", conclou l'Audiència.
El tribunal sosté que "per tot això, i no existint altres elements que permetin identificar sense risc a equivocar-se que la conducta de l'acusat va tenir lloc, no hi ha cap altra més opció que dictar un pronunciament absolutori": "De cap manera estem afirmant que la declaració de la menor sigui falsa, fabulada o simplement que hagi mentit, sinó que el relat no supera la persistència necessària en els elements essencials de l'acció que s'atribueix a l'acusat per enervar la presumpció d'innocència de l'acusat".
