Segons el document dels Mossos d'Esquadra, datat divendres passat, l’arma està dissenyada per a “l’ús menys lesiu de la força”.
És una eina policial més per a casos en què és necessari un “ús transversal o progressiu de la força per controlar la situació i fer que aquesta torni a la normalitat”.
En general, diu la policia catalana, es poden fer servir en situacions que comportin: desordres públics greus i amb perill imminent per a persones, policia i béns immobles; per neutralitzar conductes violentes individualitzades que poden provocar lesions a persones o danys en béns; risc per a la integritat física de terceres persones; o situacions perilloses per a la seguretat ciutadana.
El model de la Brimo és el Brugger&Thomet BT-GL06, i utilitzar cartutxos del calibre 40x46 “especialment dissenyat per a l’ús menys lesiu de la força”. Les municions que es poden fer servir principalment per part dels Mossos són “d’impacte, de curta i llarga distància per a neutralitzar o controlar una situació”, coneguda com a foam. La curta distancia són de 5 a 25 metres i la llarga distància va dels 20 als 50 metres. També poden disparar fumígens, que són artificis de fum, o gas CS i OC, tots dos per dispersar persones.
En el cas del llançament de foam, “s’ha de disparar de l’abdomen cap avall”, però “si la persona té un objecte llancívol, contundent o arma blanca, es pot adreçar a les extremitats”. Per disparar gasos i fums s’ha de rebre una ordre directa, que ha d’indicar el sector al qual s’ha d’adreçar el tret.
Abans d’utilitzar l’arma, els Mossos diuen que “sempre que sigui possible cal haver esgotat les vies de diàleg i mediació prèvies”. També caldrà avisar les persones que es farà ús de l’eina, però la comunicació prèvia no serà obligatòria quan, en el cas d’una manifestació o concentració, es produeixin “alteracions de la seguretat ciutadana amb armes o qualsevol altre mitjà d’acció violenta”, citant la coneguda com a ‘llei mordassa’ de protecció de la seguretat ciutadana del 2015 i la llei de llibertat de reunió del 1983.
En cada servei, el comandament de l’equip designa un agent per a poder disparar. Les persones autoritzades a disparar reben formació a l’Escola de Policia de Catalunya per prevenir i neutralitzar situacions de risc per a persones i béns, se’ls reforça la formació en l’àmbit penal i el marc legal de l’ordre públic, se’ls ensenyen tècniques policials d’ordre públic i situacions de risc, tècniques de tir i armament, gestió emocional i assistència sanitària urgent.
“Com a norma general cal l’autorització expressa de la persona que exerceix el comandament de l’equip o del dispositiu”, afirma el document. Però “excepcionalment, i en casos d’extrema necessitat amb perill molt greu per a les persones, per als mateixos agents de policia o per als béns, es podrà utilitzar sense autorització de la persona que exerceix el comandament superior immediat”. En aquest últim cas cal informar, el més aviat possible, de l’ús, les circumstàncies que han provocat la necessitat de l’ús i els resultats de la intervenció.
Un cop s’han usat, les llançadores permeten la traçabilitat i control posterior. A cada escopeter i comandament se’ls demana que informin del nombre de projectils que s’han disparat en cada intervenció, el tipus de projectil, hora i lloc el més exacte possible de la utilització i incidències possibles detectades.
Tot aquest protocol es basa en la llei de creació dels Mossos d’Esquadra del 1994, la d’ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya del 2003, la llei de transparència del 2014 i el decret de transparència el 2021, a més del protocol de reparació del dany i indemnització a les víctimes policials, del 2014, el Codi d’Ètica dels Mossos del 2015 i la resolució del Parlament de Catalunya que va prohibir l’ús de boles de goma.
D’altra banda, les disposicions internes del cos que regulen l’ús del foam no es fan publiques per raons de seguretat, però són una instrucció del 2008 sobre l’ús d’armes de foc per part dels agents, una del 2013 sobre l’ús d’armes i eines policials i la del 2014 que la modificava, una del 2014 sobre l’establiment del número operatiu policial (NOP) a la Brimo i les ARRO, i una de l’octubre passat que modificava el NOP per fer-lo encara més visible.
014 sobre l’establiment del número operatiu policial (NOP) a la Brimon i les ARRO, i una de l’octubre passat que modificava el NOP per fer-lo encara més visible.
