Els opositors a l'abocador de Vacamorta exigeixen que es buidi completament "tal com ordena" l'última sentència del TSJC, i no només els residus que s'hi han anat deixant des de l'any 2003, com preveu fer la Generalitat.
La Plataforma Alternativa a l'Abocador de Cruïlles (PAAC) i els ecologistes CEPA-EdC assenyalen en un comunicat que el 2017 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va dictar que s'havia de restaurar tal i com estava abans de la concessió de les dues llicències, per tant "s'ha de buidar tot l'abocador".
Les entitats reclamen que es creï una comissió de seguiment on hi estiguin representats, i consideren "una burla" els 191 anys que calcula el Govern que caldran per fer efectiva la retirada de residus.
Tant la PAAC com CEPA-EdC carreguen també contra el responsable del buidatge de l'abocador de Vacamorta, el director de l'Agència de Residus de Catalunya (ARC), Josep Maria Tost.
Tena diu que no entenen perquè Tost assegura que faran cas a la sentència del TSJC, però en canvi el decret de la Generalitat només fixa que retiraran els residus des del 2003. Per tot plegat han demanat al jutjat que hi hagi una execució de sentència i alhora que s'investigui Tost per un delicte de desobediència.
La portaveu de la PAAC també carrega contra els 191 anys que calcula Territori que necessitarà per poder fer efectiu el mandat judicial. Tena recorda que "només van necessitar-ne catorze per omplir-lo" i creu que els 191 són "una burla". I és que els opositors acusen la Generalitat d'haver "intentat incomplir els terminis de manera reiterada" per evitar buidar Vacamorta i asseguren que ha fet d'això "una aposta estratègica".
En paral·lel, la PAAC i el CEPA-EdC també volen que l'alt tribunal català forci el Govern a utilitzar tant la fiança com els diners de l'assegurança de danys contractada per l'antiga gestora de Vacamorta (Recuperació de Pedreres SL). Ho reclamen "expressament" al TSJC davant l'argument de la Generalitat que la millor opció és segellar el dipòsit i deixar els residus allà on són ara, perquè buidar l'abocador té "un elevat cost econòmic".
Segons recull l'incident d'execució, quan la Generalitat va concedir la llicència ambiental de Vacamorta (que ha estat el focus del litigi), Recuperació de Pedreres SL va dipositar una fiança inicial de 209.301,21 euros (que s'anava incrementant en funció de les tones de deixalles que s'anaven llançant a l'abocador).
A aquesta fiança, se n'hi va afegir un d'addicional de 118.406,25 euros. I a això, s'hi suma una pòlissa d'assegurança contractada per la gestora per cobrir danys accidentals al medi ambient (que ascendia a 900.000 euros).
Per últim, l'incident d'execució de sentència també recorda que l'abocador de Vacamorta és una de les operacions que s'analitza "amb detall" dins el conegut com a 'Cas Pujol'. Els opositors recorden que el Jutjat Central d'Instrucció 5, a la interlocutòria que tancava la investigació i la transformava en procediment abreujat, ja recollia que Jordi Pujol Ferrusola hauria rebut "contraprestacions" i "beneficis ingents" per l'obertura de Vacamorta "a través d'una complexa estructura societària".
Per això, les entitats ecologistes reclamen a l'alt tribunal que, en cas que es demostri els delictes de les persones que estan acusades en aquesta causa, se'ls faci també responsables de les despeses del buidatge "per tal d'evitar un dany més important a les arques públiques".
