L'edifici situat als números 2 i 4 del carrer Bellmirall de Girona és, en ell mateix, l'exemple de l'evolució de Girona al llarg dels segles.
Actualment està en ruïnes, però d'aquí a un temps es reconvertirà en un bloc on hi haurà entre tretze i catorze apartaments. I on la modernitat conviurà amb el passat, perquè aquells elements arqueològics singulars es conservaran.
Abans que hi entrin els paletes, l'Ajuntament i el Departament de Cultura hi han dut a terme un estudi arqueològic previ, que ha permès reconstruir-ne la història. Gairebé no s'hi ha intervingut, sinó que a partir d'aquelles restes i elements que hi ha a la vista, i d'allò que se'n coneixia a través de documents, se n'han identificat els diferents elements patrimonials.
Tan sols picant el guix i el morter que recobria una de les parets interiors, però, els arqueòlegs han descobert un pany de muralla romana que data del segle III dC. Es va construir damunt la muralla primigènia de la ciutat -del segle I aC i que no es conserva- i, segons concreta l'arqueòloga Maribel Fuertes, la troballa els ha sorprès.
En una de les parets exteriors de la casa, la muralla romana s'hi aprecia a simple vista. Però just en aquest punt, el mur girava i s'endinsava cap allà on ara hi a l'edifici. "Ens sorprèn que allò que les construccions posteriors havien engolit, ara ens hagi aparegut totalment conservat", diu Fuertes, en referència al pany de muralla.
En concret, el tros que s'ha descobert fa uns 5 metres de llargada, 2 d'amplada i 4 d'alçada (dels quals se n'han posat 2 i mig al descobert, perquè la resta es troben sota el terra). La muralla està feta de carreus sorrencs que procedien, com tots els de l'època, de la zona de Domeny o Taialà.
L'estudi previ també ha permès documentar (sobretot, gràficament) aquells altres elements històrics de l'edifici que ja estaven al descobert. A l'exterior, a la part que dona al rectorat de la UdG, els arqueòlegs n'han estudiat les restes de muralla que s'aprecien ja des del carrer.
Són 17 metres de muralla romana –que formen part de la base de l'edifici- i part d'una torre de defensa carolíngia, que s'hi va adossar al segle VIII (quan la muralla romana es va reforçar per la part posterior i, en comptes de 2 metres d'amplada, va passar a tenir-ne 4).
"Desconeixem quina alçada real tenia la torre, perquè al segle XIV s'hi va construir a sobre, però sí que sabem que com a mínim la primera planta era del tot massissa", precisa Fuertes. Precisament, va ser a l'Edat Mitjana quan aquest edifici es va convertir en una casa noble, que en documents del segle XIII ja apareix documentada com el 'palau Bellmirall'.
Entre els elements singulars de l'època que encara es conserven hi ha un pati interior amb gàrgoles del segle XV. I aquí, precisament, és on també s'han localitzat les restes d'una antiga sitja de gra (en aquest cas, d'època carolíngia) que certifiquen com, als segles VIII-XIX en aquesta part de la ciutat no s'hi construïa.
L'arqueòloga concreta que, durant l'Edat Mitjana, la casa noble –que segurament va donar nom al carrer- va ser "un edifici imponent". I que al segle XVI, l'aleshores abat de Sant Joan de les Abadesses, Miquel d'Agullana, va fer-hi reformes i va deixar-hi empremta (marcant el seu segell en portes i finestres).
A partir d'aquí, l'estudi arqueològic previ també ha determinat que, ja a l'època moderna, l'edifici va acollir un col·legi de seminaristes (el de la Sagrada Família) i que més endavant, ben bé fins als anys 90 del segle passat, va convertir-se en l'arxiu diocesà. "Gràcies a aquest estudi previ, a través de la documentació que es conserva i dels elements que hi ha a l'edifici, hem pogut entreteixir-ne l'evolució", ha concretat Fuertes.
Ara, tot això servirà perquè, a l'hora de fer les obres, aquests elements es conservin (i fins i tot, puguin ser visitables). L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ha subratllat que els estudis previs formen part d'un nou protocol "i un canvi d'estratègia". En comptes d'esperar que les restes surtin a la llum quan el promotor privat faci l'obra, ja s'hi fa un treball a priori.
"D'aquesta manera, hi sortim guanyant tots, és un win to win; permet que els promotors vagin amb seguretat a l'hora de fer els treballs i a nosaltres serveis per posar en valor el patrimoni ingent que té la ciutat", ha dit l'alcaldessa. Madrenas també ha agraït que l'edifici es converteixi en habitatges perquè això permetrà "donar molt de valor a una finca que en els darrers anys ha estat del tot invisible i no tenia cap ús per a res".
