Desgavell, atemptat paisatgístic, escandalós, il·legal, inacceptable... L'entitat ecologista Salvem el Golfet no ha estalviat qualificatius a l'hora de definir el pla especial dels Jardins de Cap Roig, que promou la Fundació Bancària 'la Caixa'.
El document ja ha rebut un primer vistiplau dels plens de Palafrugell i Mont-ras, que l'han aprovat inicialment. Però Salvem el Golfet s'oposa de totes totes a què el pla tiri endavant.
Per això, hi ha presentat cap a una trentena d'al·legacions. L'entitat denuncia que el pla especial suposa "una greu amenaça" per a aquest espai "emblemàtic", que acull un dels festivals degans de la Costa Brava. Segons l'advocat de Salvem el Golfet, a l'hora de proposar les diferents actuacions urbanístiques, allò que es fa és "subvertir" la normativa que afecta sol no urbanitzable –Cap Roig n'és- arribant a projectar fins a quatre nous edificis al paratge.
D'aquests, dos seran soterrats i es faran adossats a una i altra banda del castell. El primer acollirà un centre de congressos i un auditori, amb capacitat per a 200 persones, i tindrà 525 metres quadrats. El segon, que es farà a la banda de mar, acollirà espais polivalents i tindrà una superfície de 400 metres quadrats.
El pla especial, però, també preveu dues noves construccions. Aquestes, ja allunyades del castell. D'entrada, preveu que s'ampliï la zona del poblat mediterrani bastit per l'antic propietari, el rus Nicolau Woevowsky, aixecant un edifici de 550 metres quadrats allà on abans hi havia una antiga pedrera. Una construcció que es recolzarà directament damunt del talús.
A més, segons critica Salvem el Golfet, els antics hivernacles del poblat es volen substituir per un edifici de dues plantes de 338,10 metres quadrats. Eduard de Ribot explica que el pla especial preveu que aquí s'hi allotgin treballadors i assistents a congressos. "És a dir, que funcioni com un hotel encobert, la qual cosa és del tot inacceptable", subratlla l'advocat.
A les al·legacions, Salvem el Golfet critica que el pla és obertament "il·legal", perquè infringeix i vulnera diferents normatives (entre d'altres, la Llei de Costes, el Pla Director del Sistema Costaner o el Pla Territorial Parcial de les comarques gironines). "De fet, ni tan sols recull cap estudi d'alternatives", assegura De Ribot.
L'advocat també subratlla que és "escandalós" que el pla especial "oblidi del tot" el camí de ronda, que el promotor de la finca –és a dir, la fundació bancària- hauria d'executar i cedir perquè s'obrís al públic. A més, Salvem el Golfet també posa el crit al cel davant la possibilitat que, segons recull el pla, es contempli ampliar fins a un 20% la zona de l'embarcador i la barraca que hi ha a la cala d'en Massoni (també coneguda com 'La banyera de la russa').
"Per tot plegat, creiem que el pla especial tindrà un impacte notable i alterarà la silueta paisatgística que té actualment aquest espai emblemàtic de la Costa Brava", diu l'advocat de l'entitat. A més, Eduard de Ribot també posa de relleu que, a l'hora de comptar els metres quadrats de les construccions, no es tinguin en compte aquelles que seran soterrades. "S'està partint d'una base fraudulenta", hi afegeix.
Salvem el Golfet assegura que el pla especial dels Jardins de Cap Roig suposa "un clar tracte de favor" cap a la fundació bancària i critica "la passivitat i la inacció" dels dos ajuntaments. Per això, l'entitat fa una crida a la ciutadania a oposar-s'hi i ja avança que aniran fins al final amb l'objectiu de paralitzar-lo.
"És irracional, inadequat i il·legal, perquè allà no hi calen noves construccions", explica De Ribot. L'entitat assegura que no s'oposa a què el paratge aculli la celebració del festival d'estiu, perquè es tracta d'un certamen "que té una durada limitada" i on l'escenari i la platea es munten i desmunten. "Però allò totalment il·lògic és que es vulgui especular amb la finca; si s'hi vol construir un auditori i un centre de congressos, cal buscar un altre lloc amb sol urbanitzable on fer-los", subratlla l'advocat.
Salvem el Golfet confia que els ajuntaments analitzin les seves al·legacions i tirin enrere el pla especial. Si això no passa, espera que quan el document s'elevi a Urbanisme, la comissió el tombi. De fet, l'any passat, quan va analitzar l'avanç del pla, ja va demanar que es reduís l'impacte de la sala polivalent soterrada (que es plantejava tota vidriada). "Si Urbanisme l'accepta, això demostrarà que no ha servit de res tot allò que s'ha fet per protegir el sol no urbanitzable", ha conclòs l'advocat.