La sentència de la secció tercera de l'Audiència de Girona, recull el veredicte de jurat popular que va declarar Jorge Gutiérrez culpable d'assassinat agreujat.
En concret per traïdoria i per haver-lo perpetrat per ocultar un altre delicte, amb l'agreujant de parentiu, falsedat en document mercantil i estafa continuada a la Seguretat Social.
El tribunal conclou que, el matí del 9 de novembre del 2017, el parricida va assassinar la mare atacant-la "per sorpresa i de manera inesperada" i aprofitant-se de la desproporció física entre ell i la dona, de 63 anys.
La sentència, de la que ha estat ponent la magistrada-presidenta del tribunal Sonia Losada, sosté que la víctima no es va poder defensar i que, a més, no podia preveure que el seu fill l'escanyaria fins a la mort: "La víctima no va tenir cap opció real de defensar-se, no només per l'evident desproporció física, sinó també perquè difícilment es podia esperar que el seu fill, en la intimitat de la llar familiar, l'ataqués quan era més fràgil o vulnerable".
La sentència conclou que l'acusat va ordir un pla per acabar amb la vida de la víctima perquè necessitava diners per poder mantenir el seu tren de vida: "El jurat popular va insistir en el fet que l'acusat no tenia ingressos propis, el seu nivell de despeses s'havia incrementat notablement a partir del setembre del 2017 i no en feia prou amb els diners que la seva mare li transferia habitualment".
El tribunal apunta que va decidir matar-la "per poder continuar finançant les seves despeses, que es concretaven en desplaçaments a Salou, hotels, joieria i despeses en centre comercials".
Seguint aquest pla, una setmana abans del crim va demanar un crèdit de 13.000 euros fent-se passar per la seva mare a través de l'aplicació del banc. A més, sis dies abans dels fets va anar a comprar una pala, una aixada i unes brides.
El jurat popular va concloure que ho va fer amb la intenció d'enterrar el cos de la seva mare tot i que finalment el va acabar lligant amb les brides, embolicant-lo amb plàstic i deixant-lo a una habitació del domicili segellant la porta amb escuma de poliuretà per ocultar l'olor.
Després, va "suplantar" la mare durant mesos fent creure a les amigues que era vivia. Ho va fer, segons la sentència, per poder continuar cobrant la pensió de la dona: "El seu fill feia puntualment i de manera continuada transferències de la pensió des del compte de la seva mare al seu".
Per mantenir l'engany, enviava whatsapps a amigues o fins i tot al seu germà des del telèfon de la víctima fingint que estava de viatge amb una suposada parella inexistent.
Després de mesos trobant-la a faltar, les amigues van denunciar la seva desaparició a la Policia Local de Sils l'agost del 2018. Després de comprovar que es tractava d'una desaparició inquietant i de no aconseguir contactar amb la víctima, la policia va posar el cas en coneixement dels Mossos d'Esquadra. La Divisió d'Investigació Criminal va aconseguir l'autorització judicial per entrar a la casa, situada al carrer Tigre, el 31 d'agost del 2018. Allà, van descobrir el cos de la víctima.
El fiscal Víctor Pillado demanava 31 anys de presó. A l'hora d'imposar la pena, l'Audiència considera que existeix un concurs medial del delicte d'assassinat i el d'estafa a la Seguretat Social: "L'assassinat es comet per preparar o per assegurar la comissió d'un altre delicte, encara que no sigui estrictament necessari o ineludible".
La sentència el condemna a 25 anys de presó per assassinat en concurs medial amb el frau a la Seguretat Social amb l'agreujant de parentiu i a 1 any i 9 mesos de presó i 1.620 euros de multa pel delicte de falsedat el document mercantil.
En concepte de responsabilitat civil, el condemnat haurà d'indemnitzar el seu germà amb 15.000 euros i a la Tresoreria de la Seguretat Social amb 9.319,3 euros pels diners de la pensió que es va embutxacar. L'Audiència absol el Banc Sabadell com a responsable civil subsidiari perquè entén que no s'ha provat que l'entitat va superar el termini legal sense comprovar que la víctima era viva.
La sentència també subratlla que el jurat popular no es va creure la versió de l'acusat, que sostenia que va matar la mare per accident quan li va tapar la boca "perquè callés". També van descartar que col·laborés amb la justícia quan va reconèixer ser l'autor del crim perquè la investigació, un cop descobert el cos, ja apuntava cap a ell com a sospitós.
