El Servei d'Anatomia Patològica dels hospital Josep Trueta de Girona i Santa Caterina de Salt analitza mostres de teixits o fluids corporals per detectar determinades malalties.
Algunes de les mostres provenen de biòpsies, autòpsies o citologies amb l'objectiu d'obtenir diagnòstics precisos. Els resultats d'aquestes proves permeten determinar el tractament més adequat per a cada pacient.
Fins ara, les mostres s'analitzaven amb els microscopis i cada un dels treballadors d'aquest servei rebia una mostra determinada. El 2016 es va unificar aquest servei dels hospitals Josep Trueta i Santa Caterina per guanyar en rapidesa diagnòstica.
Ara, aquesta rapidesa augmentarà encara més amb el procés de digitalització de les mostres que ha començat el servei aquesta mateixa setmana. Aquest procés implica la digitalització de tots els vidres i portaobjectes que fins ara s'estudiaven a través del microscopi.
Ara, el servei tindrà escàners d'alta capacitat i una nova estació de treball. La renovació permetrà la correcta gestió de dades i la consulta de les imatges generades en aquest servei.
En el Trueta s'han instal·lat dos escàners de rutina o d'alt rendiment i un de fluorescència. Aquests dos escàners tenen una capacitat de 1.000 portaobjectes. Això vol dir que aquesta màquina pot arribar a tenir 1.000 vidres a la vegada per escanejar-los. A més, l'escàner analitza 57 vidres per hora. Per altra banda, l'escàner de fluorescència té una capacitat de 150 portaobjectes i una velocitat d'anàlisi de 9 vidres cada hora.
Per altra banda, els punts de treball dels patòlegs s'han actualitzat i ara tenen dues pantalles amb resolució 4k i una estació de treball específica del projecte de digitalització, denominada ETPAT. Per altra banda, a l'hospital de Santa Caterina hi ha 21 punts de treball en aquest servei patològic: 16 d'ells seran per patòlegs, un per un biòleg i 4 MIR en formació. Es preveu que cada any es digitalitzin uns 126.000 vidres.
La digitalització d’un d’aquests petits vidres ocupa 1,5 GB (que seria el mateix que ocupa 30 radiografies de tòrax o 3 TAC), i cal pensar que un sol estudi pot tenir fins a 20 o 30 vidres i, de vegades, arribar a 100 o més. Per tant, l’emmagatzematge de la informació ha estat un important escull a resoldre.
Per fer-ho possible, ha estat necessari renovar les infraestructures de comunicacions i disposar d’un gran espai d’emmagatzematge. Al cap de 75 dies de l’escaneig, les imatges queden incorporades al Sistema d’Imatge Mèdica de Catalunya (SIMDCAT).
La digitalització d'aquest servei gironí forma part del projecte DigiPATICS que implica la digitalització dels serveis de patologia que hi ha en els set hospitals de l'ICS. Això implica que els professionals d'aquest servei dels diferents hospitals podran treballar en xarxa. Això implica dotar un servei de 168 professionals i 183 estacions de treball. Amb el treball en xarxa es podran fer diagnòstics a distància i compartir casos. Aquest projecte podria convertir-se en la xarxa pública de patologia digital més gran del món.
El treball en xarxa permetrà millorar el volum de treball de tots els serveis i també reduir el temps de resposta. Quan finalitzi tot el projecte en els set centres de l'ICS hi haurà 24 escàners i 13 estacions de fotografia macroscòpica arreu de Catalunya que digitalitzaran més d'un milió de vidres a l'any.
El fet de disposar de totes les imatges diagnòstiques digitalitzades, a part dels seus avantatges intrínsecs per al flux de treball, seguretat i qualitat, permet, a més, per tenir un repositori d'imatges prou gran per desenvolupar algoritmes d'intel·ligència artificial que ajudaran, encara més, a la rapidesa diagnòstica.
El projecte es va començar a implementar a l'Hospital Universitari Vall d'Hebron a finals de l’any 2021, l’ha seguit ara l'Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta (que com hem dit integra l’Hospital Santa Caterina), i continuarà amb l'Hospital de Tortosa Verge de la Cinta i l'Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona, l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, l'Hospital Universitari de Bellvitge i, finalment, l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova.
El projecte, ha suposat una inversió de 8 milions d'euros, i ha estat finançat amb els Fons europeus de desenvolupament regional (FEDER) per un import de 4 milions.
